No és d’ara que hi ha terrasses als establiments dedicats a l’hostaleria. No és nou que hi hagi taules i cadires a l’exterior, perquè es pugui gaudir d’una estona a l’aire lliure, especialment si el dia és assolellat, prenent un vermut o una cervesa, o qualsevol altra beguda, que es pot acompanyar d’alguna cosa per picar.
Fotos: Arxiu Municipal i Nebridi Aróztegui
Aquest quiosc, com se l’anomenava, situat a l’inici del Passeig (inici si un ve del pont de la Mútua) era una mostra d’això, d’una terrassa destinada a passar uns moments de tranquil·litat tot degustant algun beure, un costum que no s’ha canviat i que encara continua ben ferm en els nostres dies.
De fet, les terrasses han anat proliferant i, de moment, continuen sent el reducte dels fumadors i fumadores, quan volen fer una cigarreta amb calma. Llavors, en l’època d’aquest quiosc, dubto molt que fos l’amagatall per fumar, ja que, en aquells temps, es devia fumar a tots llocs sense problemes.
El creixement pel que fa a terrasses de bars, cafeteries i altres establiments del ram, és indiscutible i, fins i tot, se n’han creat d’artificials, ocupant el que abans eren places d’aparcament. Això sí, passant per caixa, que no es regala res. Els consumidors, però, ho agraeixen, fumin o no, sobretot, com dèiem, si fa un bon sol.
