Els gegants no són patrimoni de cap població, són un dels pilars de la cultura popular i, a aquesta ciutat en tenim i de molta categoria. No és un costum de fa dos dies i ja fa anys i panys que es passegen pels carrers quan hi ha alguna celebració, com pot ser la Festa Major. Estan ben cuidats i fa goig contemplar-los quan surten a fer un tomb. Agraden molt als més menuts, que se’ls miren amb admiració i un punt d’enveja, aquella que tens, quan ets petit, respecte als que són més alts que tu.
Fotos: Arxiu Municipal i Nebridi Aròztegui
No es pot dubtar de la característica popular d’unes figures tan altes i esveltes, que es presenten amb senzillesa i humilitat. No hi ha cap tros de supèrbia ni fatxenderia, tot i que podrien. Són tan alts i tenen tanta presència, que podrien presumir, però, insistim, els gegants són elements de la festa popular que afronten el seu caminar amb molta naturalitat.
Sovint, de lluny i quan hi ha una celebració, sentim el so de les gralles i veiem com ballen aquests gegants. Com dèiem, no és cosa de fa poc. Els gegants ja fa uns anys que surten quan és el seu moment i fan les delícies dels infants.
Veure aquests éssers grans pel carrer significa festa i, a les festes, s’hi apunta tothom, o gairebé tothom. Són signes d’alegria, perquè les festes són per estar alegres o si no, ens quedem a casa.
