La fotografia més antiga és de l’any 1992, i va d’una celebració de la Festa Major de la Santa Creu. És la Plaça del Progrés, en la qual veiem un escenari que, com que el dia era plujós, possiblement no va poder viure una actuació o potser sí. El que ja no podem veure, perquè ja no hi és, és el quiosc que hi havia on ara s’aixeca un bar que sí que podem contemplar a la imatge actual.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Recordeu el quiosc? Si sou molt joves, impossible. Si ja passeu de segons quines edats, segurament. Era el quiosc més cobejat per la canalla. Allà s’hi venien tots els productes prohibits, com llaminadures, pipes, blat de moro o cromos. Era el paradís dels infants però reduït a la màxima expressió. Desconec qui el regentava en els últims temps, però quan era petit, l’encarregat era un senyor, de poques paraules, que anava amb una cadira de rodes.
Ell servia les pega dolces, els xiclets o els caramels que la canalla esperava ansiosament després, això sí, de dipositar la moneda corresponent. Han passat molts anys i aquell quiosc va passar a l’oblit. Bé, no totalment a l’oblit perquè, ben segur, molts ciutadans i ciutadanes el recorden.
Temps on les llaminadures tenien un recorregut concret, els Cafès del carrer Gavatxons, el Dulcilàndia una mica més amunt i el quiosc de la Plaça del Progrés. I algun que em deixo.
