A alguns, i m’incloc, ens agrada saber l’origen de moltes de les persones, menys conegudes, que apareixen en el nomenclàtor de la ciutat. Saber qui eren personatges molt rellevants que tenen el seu nom en un carrer o plaça, és més aviat fàcil. Cervantes, Arquimedes, Sant Pere, Marie Curie, Salvador Espriu o Frederica Montseny, així de primeres, són personatges que coneix tothom, o hauria de conèixer tothom.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
No és el cas del carrer que ens ocupa avui. Si més no, és una percepció personal. Qui era el Pare Font? Doncs era un missioner jesuïta que va morir màrtir l’any 1616 a Mèxic. I com diu el Rafael Aróztegui en el seu blog pintorviver, popularment es coneixia aquest carrer com el de les monges del gas o la carretera negra. Coses de la gent que, com ja sabem, quan fan servir l’enginy sempre troben el què.
Si mirem la imatge del passat, veurem un tros de carrer per asfaltar, amb unes evidents mancances. També podem contemplar cotxes de fa molt de temps, un Seat 127 al davant, un Ford Fiesta a la dreta i, més enllà, el que sembla un Renault 12. Molta pedra i poc asfalt, és la realitat.
A la fotografia actual, la cosa canvia. Descobrim un carrer molt més modern, amb el seu corresponent asfalt, una vorera com manen els canons i edificis molt actuals. El progrés, que en diuen.
