És molt possible que, a molta gent, no els hi quadri, però el que es veu a la imatge del passat és la que ara és la rambla de Sant Nebridi, però quan encara no estava urbanitzada en una gran part del terreny. Ens hem de situar l’any 1985, en el qual, gairebé només hi havia el bloc de pisos de la part esquerra, que encara roman ferm i sense grans canvis.
Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
No sé si coneixeu a molta gent que el seu nom sigui el de Nebridi. Jo en conec només a un, el nostre fotògraf, que no cal que li recordin el cognom, ja que amb el nom, ningú se’n pot oblidar d’ell mai més. Però cal reivindicar també el cognom, que és Aróztegui. Així doncs, ens trobem davant d’un nom i un cognom que, ho hem de reconèixer, no són gaire corrents ni habituals, per no dir que no els havíem sentit mai.
De noms poc coneguts n’hi ha una pila i de cognoms, també, tot i que estem en un territori on hi ha repeticions i repeticions de cognoms. Tornant a la rambla en qüestió, sorprèn bastant veure-la mig despullada, quan només era un projecte de futur.
Ara, aquesta zona és abundant en pisos, cases i altres habitatges, i també en comerços i establiments de tota classe. Tampoc fa tants anys de la imatge del passat, però, comparada amb la d’ara, que no és del Nebridi, que és de l’Alberto Tallón, és com si fos d’una altra població o planeta.
