Els ponts són elements amb molta presència a les poblacions grans. Especialment a les avingudes, es poden veure ponts de tota mena, petits, llargs, vells i flamants. En el cas d’aquesta edició, podem observar com es remodelava el pont de la Grípia l’any 1991, abans de la celebració dels jocs Olímpics de Barcelona. Eren temps de reforma o, més ben dit, de reconduir de trossos de la ciutat que necessitaven un rentatge de cara, molt espatllats, a voltes, pel pas del temps.
Arxiu Diari de Terrassa / Alberto Tallón
És habitual que, com passa amb els autobusos o amb les oportunitats, darrere d’una arriba l’altra. O, possiblement, no, darrere d’una oportunitat arriba el desert, la buidor més àmplia que hom pugui suportar. Darrere d’un autobús, això sí, acostuma a arribar-ne un altre, si bé, a vegades, no sempre a l’hora indicada.
Els ponts tenen diverses funcions. No sempre serveixen per al mateix. Molts estan per sobre de zones d’aigua, primordialment de rius. Altres estan sobre res en concret, en zones de lleure i per fer bonic. I altres, com és aquest, perquè per dalt puguin circular-hi vehicles, en direccions diferents de les que van els que circulen per sota del pont.
Un pont pot tenir altres funcions. Qui no ha dit mai allò d’anar a viure sota un pont, o, jugant a l’oca, ha fet allò de pont a pont?….. Bé, la rima, aquí, no quadra.
