No, no es tracta d’una separació a l’estil del mur de Berlín a la foto més antiga, ni res que s’hi pugui assemblar. És un dels carrers més cèntrics de la població, el de Sant Pere, un nom lligat amb força a la història de la ciutat. A aquesta imatge del passat, poden veure com es començaven a forjar una remodelació que donava peu la visió que podem contemplar ara en aquest mateix carrer. El que veiem a la fotografia actual, que com es diu, no fa molt que ha sortit del forn.
Arxiu Diari de Terrassa / Nebridi Aróztegui
La instantània de temps pretèrits, és de l’any 1983 i d’aquí a un any, serà el seu aniversari. És una imatge que podríem utilitzar en una pel·lícula d’argument fàcil, amb un carrer de la ciutat dividit entre dues parts. Per un cantó, passen els que pugen cap a la zona de la Placeta de Saragossa, i per l’altra baixen els que s’encaminen cap a la Plaça Vella o cap al Raval de Montserrat.
En certa manera, recorda un còmic d’Astèrix, titular “La gran rasa”, on en un poble hi ha dos bàndols irremeiablement enfrontats, i s’ha establert una separació entre les dues parts. També podem assimilar-ho com una història de les que ara en diuen distopia i abans era només ciència-ficció. De cabòries i especulacions, sempre se’n poden fer un munt, encara que la realitat és la que és. Simplement, unes obres per tal de millorar el carrer.
