Quina va ser la primera vegada que va sentir a parlar del futbol americà? De petit. Sempre m’ha agradat molt la NFL. Vaig ser seguidor dels Barcelona Dragons de la primera època. Sabia que hi havia un equip de futbol americà a Terrassa, els Reds. M’agradava molt el futbol, però seguia també el futbol americà. De fet, em vaig vincular a aquest esport gràcies al meu fill Mario, que està jugant a la lliga universitària, a Virginia.
Com va anar? Ell jugava a futbol al Jabac. Era porter. Amb 10 anys es va cansar i va marxar als Reds. Jugava a futbol flag, que és la modalitat 5×5 i sense contacte del futbol americà. És un esport molt estratègic i també físic. De fet, aquí no es pot jugar a futbol americà amb contacte fins als 15 anys. Amb els anys, va passar al futbol tackle (futbol americà).
El setembre del 2023 va accedir a la presidència dels Terrassa Reds en substitució de Gaby Nieto. Jo només era pare d’un jugador i jugava a futbol flag. La temporada anterior havia estat molt dura i crítica. Es van perdre dues finals. Buscaven un canvi, aire fresc i una mentalitat nova. M’ho van proposar. Jo tenia una excedència a la feina i vaig decidir entrar.
Com s’hi ha trobat? La veritat és que molt bé. El nostre és un club i un esport molt amateur. Sabia que caldria picar pedra. La meva intenció era professionalitzar l’estructura per fer créixer el projecte. El primer any va anar bé. En aquest segon ens hem enfrontat amb el repte de competir a la màxima categoria. No hi havíem estat abans.
Què diria a la gent que pensa que el futbol americà és un esport lent i avorrit? Que no ho deixin el primer dia. És un esport molt interessant. Al principi no ho entens, però si insisteixes, t’enganxa. A diferència d’altres esports, pots gaudir tant de l’atac com de la defensa. És molt estratègic i la part física és molt espectacular.
Estats Units a banda, on té més implantació? Al Canadà i al Japó principalment. A Europa cada vegada més, a Alemanya, Àustria, Suècia i Finlàndia. Espanya està entre la segona i la tercera divisió, però està adquirint un nivell molt interessant per acabar lluitant contra els millors.
Quin és el seu equip d’NFL? Els Seattle Seahawks. Per afinitat amb la ciutat.
Quina és la situació social i esportiva dels Reds? Tenim uns 300 socis. La meitat són jugadors i entrenadors. Tenim dues divisions esportives: futbol flag i futbol americà. Competim en totes les categories, amb quatre equips de flag i tres de tackle.
Quina tasca fan pel que fa a la formació? Treballem en un projecte de captació a les escoles. Treballem també amb la Federació Catalana per promocionar el futbol americà. Créixer des de la base és fonamental.
Quin paper té l’esport femení al club? Aquest any hem començat un projecte de sénior femení, que encara no competeix. Pel que fa al futbol flag, que serà olímpic a Los Angeles 2028, els equips són mixtes, com en les categories inferiors.
El futbol flag és especialment integrador. Sí. És perfecte perquè hi juguin tota mena de nens i nenes, encara que tinguin sobrepès. Al club tenim alguns nanos amb discapacitat que s’hi adapten a la perfecció.
Quin pressupost tenen els Terrassa Reds? Està al voltant dels 100.000 euros. És un pressupost difícil d’assolir. Fonamentalment, vivim de les quotes dels jugadors i dels patrocinadors, així com de subvencions.
El primer equip acaba de pujar a la Lliga Nacional i és segon de la seva conferència. S’esperava estar tan amunt? No. Havíem fet una aposta per consolidar l’equip a la màxima categoria. Volíem que fos competitiu, no ser un equip que perd tots els partits i es va arrossegant per la categoria. Hem incorporat entrenadors de nivell i amb ells ha vingut molt talent.
És molt més cara la Lliga Nacional que la “B”? És bastant més cara. Els costos de participació en la lliga són elevats, més els desplaçaments i tots els recursos que necessites per competir a aquest nivell. El més important és consolidar-nos.
Quan falten dues jornades, l’equip s’ha assegurat acabar entre els quatre millors d’Espanya i disputar la “final-four”. És per estar satisfets. Molt. Aquest diumenge rebem els Badalona Dracs i en aquest partit es decidirà qui és primer i qui és segon.
El gran repte és disposar d’instal·lacions pròpies. És optimista? És imprescindible. Ja fa temps que hi estem treballant, amb l’Ajuntament i les federacions. Necessitem un camp federatiu. Som optimistes.
