La ciutat de Terrassa té un Índex d’Atracció Comercial (IAC) de 17,74 sobre 100, una xifra que, segons l’Ajuntament, està per sota de “l’ideal” marcat per la Generalitat; el 20. En aquest sentit, des del consistori assenyalen que “el Centre Històric està per sobre d’aquesta xifra, però, en conjunt amb els barris, la xifra és menor”.
Aquestes dades s’han fet públiques aquest dimecres a la Comissió Informativa de Promoció Econòmica i Educació, on s’ha presentat el Pla Director de Comerç, Hostaleria, Mercats i Fires, que estableix les línies estratègiques, els objectius i les actuacions a curt i mitjà termini, amb la finalitat d’incrementar l’atractiu comercial, potenciar els actius de la ciutat en aquests sectors econòmics, generar noves oportunitats empresarials i laborals i preservar l’equilibri territorial i de tipologies de negoci.
A la Comissió també s’han presentat altres dades, com ara l’Índex de Dotació Comercial (IDC), és a dir, el nombre de comerços per cada 100 habitants, que a Terrassa és del 2,37%, mentre que la mitjana del Vallès Occidental és de l’1,91%; i l’Índex d’Aprofitament dels Locals Comercials (ALC), que és del 86,89% de locals ocupats o actius sobre el total.
El Pla Director de Comerç
Des del govern municipal, han detallat que amb el Pla Director pretenen “posar unes bases”, i que és “un punt de partida”. Es tracta d’un document elaborat a través d’un procés tècnic, col·laboratiu i participatiu d’un conveni de col·laboració entre l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Terrassa. Després d’aprovar-se a la Comissió, el pròxim 28 de març, al ple municipal, se sotmetrà a votació definitiva.
En l’elaboració del pla també hi han participat la Cecot, Pimec i l’associació de comerciants Terrassa Centre, a banda del Gremi Hostaleria de Terrassa i comarca, les associacions de comerciants de Can Palet, Ca n’Aurell, Roc Blanc, Som Sant Pere Nord, Can Boada Ponent i La Maurina; les associacions de paradetes del Mercat Municipal de la Independència i del Mercat Municipal de Sant Pere; i la Federació d’Associacions de Veïns/es de Terrassa (Favt).
Actuacions concretes
El pla inclou moltes línies estratègiques. Entre altres, proposa desenvolupar una plataforma digital que agrupi la informació de l’oferta cultural, comercial i turística, potenciar la comunicació amb l’Ajuntament, ampliar els horaris de neteja i millorar l’enllumenat públic, i incrementar la presència policial. D’altra banda, també estableix la creació d’una finestra única municipal d’atenció al comerç, actuar sobre els locals buits per evitar la degradació d’espais comercials, i organitzar unes jornades o uns premis anuals del sector, entre altres.
En l’àmbit de l’hostaleria, el Pla Director vol crear noves concessions de restauració a espais i edificis municipals i públics, prioritzar la formació de la mà de l’Escola d’Hostaleria, i impulsar esdeveniments temàtics gastronòmics. A més, pel que fa als mercats municipals, l’objectiu és fer-los evolucionar cap a espais multifuncionals (culturals, gastronòmics i comercials), estudiar abonaments de zona blava i transport públic per als clients i impulsar una fira anual de mercats.
Així mateix, el govern municipal vol reduir el nombre de parades del Mercadal de Martí l’Humà i estudiar possibles ubicacions alternatives, ja que és “un dels mercats més grans de Catalunya i la seva ubicació interfereix amb l’activitat del polígon industrial”. I, finalment, quant a les fires, l’Ajuntament vol crear un calendari compartit perquè no coincideixin, incentivar la participació del teixit comercial a la Fira Modernista, i impulsar la creació d’un palau de fires i congressos amb projecció metropolitana i de col·laboració públicoprovada.
El sector, en xifres
A Terrassa hi ha 2.500 comerços i 500 establiments de restauració, a banda de dos mercats municipals, un mercadal i un recinte firal. En aquest sentit, a la Comissió Informativa també s’ha detallat que en el sector del comerç terrassenc hi ha 1.300 empreses comercials, 3.000 autònims i 22.000 treballadors, mentre que en l’àmbit de l’hostaleria hi ha 488 empreses de restauració, 1.100 autònoms i 5.500 treballadors. A més, el comerç representa un 22% del valor afegit brut de la ciutat (segons dades del 2021), i la renda bruta familiar per habitant és de 18.356 euros, “una xifra per sota de la comarcal, especialment per l’efecte Matadepera”, assenyalen des de l’Ajuntament.
