Entre el 2015 i el 2023 el Vallès Occidental ha rebut 394.641.962 euros provinents del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) –en aquest últim cas només per a set municipis i en el període 2020-2023– per a executar serveis ocupacionals i actuacions relacionades amb el desenvolupament econòmic local, un 32,3% dels quals corresponen a Terrassa. La nostra ciutat és el municipi que concentra un percentatge més gran dels recursos, seguit per Sabadell (25,7%). A continuació, però ja a molta distància, trobem les tres altres grans ciutats de la comarca: Rubí (7,7%), Cerdanyola del Vallès (7,1%) i Sant Cugat del Vallès (5,3%). Aquests cinc municipis apleguen gairebé el 80% de la inversió total.
Així es desprèn de l’informe “Les polítiques actives d’ocupació al Vallès Occidental”, elaborat per l’Observatori Comarcal, que precisa que cal tenir en compte que, en el cas del Consell Comarcal, l’assignació de la inversió al territori es basa en el domicili social de la entitat i no pas en la localització on es desenvolupen les actuacions. Així, aquest efecte “seu” condiciona com es distribueixen els recursos i afecten el càlcul dels indicadors ja que una part dels recursos del SOC i la Diputació de Barcelona s’assignen a Terrassa tot i que les actuacions s’executin a altres municipis.
64,3 euros per habitant i any
Sigui com sigui, en considerar la població i tenint en compte els diners provinents només del SOC i la Diputació de Barcelona, Terrassa cau fins a la tercera posició, amb 64,3 euros de mitjana per habitant i any. Cedeix el primer lloc a Gallifa, amb 80,4 euros, mentre que la mitjana al Vallès Occidental és de 46,8 euros.
Ara bé, aquest mateix rànquing municipal canvia significativament si considerem la inversió per persona desocupada: Terrassa (111,7 euros) passa a situar-se per sota de la mitjana comarcal (141 euros) mentre que Gallifa es manté al capdavant, amb 2.517,2 euros.
En nombres absoluts, l’informe detalla que en el període 2015-2023, Terrassa va concentrar 112.009.782 euros provinents del SOC, dels quals un 42,2% es van destinar a foment de l’ocupació; un 34,6% a formació professional per a l’ocupació; un 13% a desenvolupament econòmic local; un 8,1% a orientació professional; i l’altre 2,2% a intermediació laboral, mobilitat laboral, foment de l’emprenedoria i l’autoocupació. Pel que fa a la Diputació, la inversió va ser de 15.425.376 euros, distribuïts en un 52,1% per a serveis o programes de mercat de treball, un 37,2% per a teixit productiu i un 10,7% per a comerç i consum, estratègies de desenvolupament econòmic i turisme.
Distribució per entitats
Així, la inversió total en polítiques actives d’ocupació i desenvolupament econòmic local a Terrassa entre el 2015 i el 2023 ascendeix a 127.435.158 euros. Segons l’estudi de l’Observatori Comarcal, aquesta quantitat s’ha distribuït entre 473 entitats: 8 agents socials (13,5% del pressupost), 45 entitats d’economia social, entitats sense ànim de lucre o fundacions (9,9%), 412 empreses privades (16,4%), tres ens locals (57,5%), quatre organismes públics (0,2%) i el SOC (2,5%).
A tot el Vallès, la principal entitat destinatària de la inversió total (la del SOC més la Diputació) en polítiques actives d’ocupació quant a ens locals ha estat l’Ajuntament de Sabadell amb 63.053.872 euros, seguit de l’Ajuntament de Terrassa, amb 54.683.687 euros, i l’Ajuntament de Rubí, amb 24.399.536 euros. Pel que fa a empreses privades la primera ha estat l’Autoescola Lasfalt SCP, a Sabadell, amb 6.523.418 euros; la segona, Serveis de formació empresarial Egara SL, a Terrassa i Viladecavalls, amb 4.810.534 euros; i la tercera, Disseny educatiu SL (Escola Jaume Viladoms), a Sabadell, amb 4,576.863 euros.
Respecte de les entitats d’economia social, entitats sense ànim de lucre o fundacions la primera és la Fundació Privada Amat Roumens (FUPAR), de Terrassa, amb 5.064.402 euros i pel que fa agents socials, la Fundació Privada Cecot Formació, de Terrassa, amb 13.024.605 euros. Quant a organismes públics, qui lidera el rànquing és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb 2,.48.781 euros.
