Jordi Voltas és doctor enginyer per la UPC, i professor de la mateixa universitat des del 1994. L’any 2011 passa a ser cap d’estudis, càrrec que ocupa fins al 2021. En aquest període viu també la creació de l’Eseiaat, amb un paper fonamental en la construcció de la seva estructura acadèmica. El 2021 passa a ser sotsdirector de qualitat de l’Eseiaat, fins avui, que esdevindrà el segon director electe de l’Escola, succeint Xavier Roca.
Com estàs?
Bé, positiu, il·lusionat i agraït… Content, amb ganes de començar a treballar.
Es podria dir que has passat per tot arreu abans d’arribar aquí…
Bé. Hi ha deu sotsdireccions diferents. No ho he vist tot. Però he tocat bastant. Jo dic que cap d’estudis de graus és com les “trinxeres”, perquè és el dia a dia amb l’alumnat. I qualitat és obrir un plànol i veure el centre des de tota la seva mida. Hi ha més coses que no he vist, però això em dona diverses imatges diferents.
Com valoraries el teu període com a sotsdirector de qualitat?
Molt interessant. És més pesat que el tema de cap d’estudis. T’obliga a entendre moltes coses. S’ha d’aprofundir molt en entendre com funciona el centre, com està constituït, com ha evolucionat fins on està. I t’ajuda a veure com voldries que fos. Fas tot un mapa mental.
Com definiries l’evolució de l’Eseiaat?
Amb la fusió de les dues escoles, l’Eseiaat hauria pogut quedar-se i consolidar el que érem. No vam fer això. Vam decidir apostar per una sèrie de dimensions que existia en les escoles per separat i que han demostrat ser fonamentals. Vam créixer en dimensió de màsters, en l’àmbit internacional, en l’àmbit d’empresa… L’ecosistema de recerca a dintre i al voltant de l’escola va créixer. L’escola i el campus han anat modificant-se, agafant molta projecció. Hem agafat dimensió i múscul.
Quins són els objectius d’aquesta nova etapa?
He pensat el futur de l’Eseiaat a partir d’un mapa d’estacions de metro. Imagina’t un mapa d’estacions en el qual no hi ha línies. Si no hi ha línies, tu només veus les parades i no saps com arribar-hi. Nosaltres sabem on estan les línies, on estan les parades i on estan els destins. Fem una sèrie de relacions de les línies principals que ens porten a potenciar elements que pensem que poden ser estratègics. Aprofitarem el que tenim per posar els carrils en unes direccions molt concretes que donaran més solidesa, encara, a l’escola. Tenim cinc grans eixos per a sis anys: suport a l’alumnat, internacionalització, acostament de l’alumnat a l’empresa i la recerca, metodologia d’aprenentatge basada en el fet, i acostament de la IA a l’empresa i la recerca.
La UPC està en un gran procés de creixement amb el Grau en Medicina i la càtedra de Taigua… Com us pot afectar?
L’Eseiaat és agent d’aquest creixement. La càtedra d’aigua neix a partir d’interaccions que passen a l’entorn empresari de recerca, especialment de l’àmbit de l’automàtica, impulsades de l’Eseiaat. Medicina és una aportació de Xavi Roca amb la seva figura i amb les seves interaccions amb l’entorn. L’Eseiaat es converteix en un agent de canvi. Nosaltres no només aprofitem l’entorn, sinó que modifiquem l’entorn. Perquè els nostres actius principals, que són els estudiants, tinguin més i més possibilitats. Nosaltres hem posat les vies perquè tot això hi sigui. Hem d’aprofitar molt aquest impuls.
Terrassa es pot considerar dins de l’elit de les ciutats universitàries?
I tant. L’aparició en el campus d’una titulació de medicina potenciarà l’àmbit de les ciències de la salut. Crearà oportunitats de col·laboració amb les coses que ja existeixen. L’“statu quo” que té el mateix campus l’únic que farà serà enriquir-se amb això. Es crearan moltes sinergies en molts àmbits de coneixement. Es poden crear moltes oportunitats. Com a projecte de ciutat, devem ser l’enveja. Tenim àmbit industrial, aeroespacial, audiovisual, tenim òptica i optometria… Fora de la UPC tenim el tema de la infermeria, tenim el tema de la ciutat audiovisual. Ara entra un pes pesant, que és la medicina. Això canvia les regles. Es convertirà en un actiu enorme per la ciutat, i la ciutat se’n beneficiarà moltíssim.
Què t’ha dit el Xavier Roca una vegada surts escollit director de l’Eseiaat?
Moltes coses. És una persona que per mi és referència. Ho ha sigut durant tot el procés, perquè m’ha fet molt costat i que tinc com a referent. L’equip directiu són més que companys, som amics, som família. Ell m’ha transmès tota la seva confiança, tota la seva tranquil·litat.
El teu equip de nou persones té experiència en direcció… Deu ser un avantatge…
Sí. Dins de les organitzacions hi ha dos tipus de coneixement. El coneixement explícit, que és el que escrius; i el coneixement tàcit, que és el que diu el servei de les persones. Malauradament, no podem escriure-ho tot, però tot allò clau queda al cap. Jo tinc el coneixement clau de nou persones. Vaig molt segur.
Com es pot beneficiar Terrassa de l’Escola, i l’Escola de Terrassa?
L’aspecte de vida universitària va més enllà de l’àmbit acadèmic i l’aspecte de pertinença a un entorn va més enllà de la vida universitària. Va de teixit. I el que nosaltres tenim, per essència, és teixit acadèmic, de recerca i de transferència. El teixit que creen les persones quan s’associen. El fet de fer teixit amb la ciutat ens pot ajudar molt. Podem aprendre responsabilitat social –importantíssim dins de la universitat–, i ens pot ajudar a créixer com a persones, en la mesura que el que passa fora de l’escola es reflecteix dins de l’escola.
