Irina García, arpista
L’any passat va començar a estudiar arpa a l’ESMUC i, aquest any, ho compagina amb la Física. Quan tenia set anys va començar al Conservatori de Terrassa i quan va acabar va voler continuar formant-se en música. “No sé per què, però sempre, des de petita, vaig voler fer arpa”, assenyala, i explica que “el trobo un instrument que sona molt bé. I m’agrada que no sigui melòdic perquè, d’alguna manera, tu pots fer tota la melodia i l’harmonia, et pots acompanyar tu mateix”.
També apunta que el so de l’arpa és “bastant maco, així com molt angelical, com de pel·lícula i m’agrada molt”. Sempre l’han atret més les ciències i s’ha decantat per la Física perquè és la branca que més li agrada, sobretot “el tema de l’astrofísica, de l’espai, de l’univers”. Considera que els dos estudis “es poden compaginar prou bé i si t’organitzes bé, és anar fent”.
Una de les sortides que l’atrauen, però més en el camp de la música, seria donar classes, però també formar part d’alguna orquestra. Veu similituds entre la Física i la música i diu que “són dos temes que, a simple vista, no tenen res a veure, però després quan t’hi poses sí que crec que tenen moltíssim a veure”. Opina que, “hi ha una visió de l’arpa com que és un instrument bastant exòtic”, i creu que no és més difícil que aprendre’n d’altres.
Amb la seva germana, l’Àgueda, han fet les il·lustracions del llibre “La màgia de les lletres” de la Marta Canals Ruera. “Ho vam fer perquè ens agrada, és com un hobby”, detalla.
