Salvador Cardús i Ros
Aquests darrers dies hem sabut que Terrassa ha estat ben representada al Mobile World Congress. Però el MWC també ens ha recordat que el món tecnològic i digital, amb intel·ligència artificial inclosa, ja són a Terrassa i afortunadament formen part de les nostres vides.
Les dades presentades aquesta setmana sobre el sector tecnològic i digital pel nostre conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, permeten acostar-nos a la dimensió local d’un sector que va a cavall de la indústria i els serveis. Segons ACCIÓ, l’agència que ha fet l’informe, a Terrassa hi ha 460 empreses del sector tecnològic i digital. Pel conjunt de Catalunya, aquest món -i dic món perquè ja és molt més que un “sector”- representa un volum de negoci d’uns 40.000 milions d’euros que corresponen a un 14% del PIB.
Estic convençut, però, que aquestes dades fan curt en un món que no es deixa atrapar tan fàcilment com quan s’han de comptar indústries amb fàbriques, treballadors i productes tangibles, o quan es compta, en el sector agrícola, la collita en tones de pomes o de peres. La gent que conec que s’hi dedica solen ser laboralment autònoms i treballen des de casa. A més, és un món tan accelerat que ell mateix es fa i es desfà constantment. Per no dir el lloc que han anat ocupant les tecnologies digitals en sectors com ara el sanitari.
I això encara no és tot. Quan un metge recorre a la intel·ligència artificial per afinar un diagnòstic, compta com a treballador del sector? I si ho fa un professor universitari per millorar la seva, diguem-ne, productivitat, el comptem? I un arquitecte, un músic, un dissenyador o un artista plàstic? I, per cert, els repartidors d’Amazon que treballen per a una empresa digital de tecnologia punta i estan organitzats per una IA molt avançada, on consten? De manera que és obvi que aquest món, a Terrassa i arreu, ocupa molt més de les 460 empreses registrades, dona feina a Catalunya a moltes més de les 200.000 persones que diu l’informe, i el seu paper directe i indirecte en el PIB del país segur que va molt més enllà del que diu l’informe.
Els estudis coneguts aquests dies a redós del MWC ens diuen que Terrassa és la tercera ciutat catalana en nombre d’empreses emergents -al MWC n’hi teníem 52-, i som cinquens en empreses tecnològiques i digitals -al congrés n’hi havia 46. Estem ben situats. Però el MWC sobretot assenyala tot allò que realment és present cada dia, cada hora, a cada casa i a la majoria de les butxaques dels terrassencs. I, a vegades, atabalats per trasbals que provoquen en les nostres vides aquestes noves tecnologies -sobretot per a bé i, a algunes vegades, per a mal- no ens adonem de la magnitud que representa, per exemple, tenir aquests impressionants petits ordinadors de butxaca que en diem mòbils, ara també dotats d’IA. Comparats amb els no tan antics i voluminosos ordinadors Amstrad en els que havíem de carregar cada vegada el programari amb uns “floppy disks” de 5 1/4 polzades d’uns miserables 360 Kb de capacitat -encara no fa quaranta anys-, el salt és brutal.
Vaig visitar el MWC, però tant o més que quedar fascinat pel que s’hi exposava, que també, el cap em feia pensar en com de ràpidament hem absorbit cadascú de nosaltres els grans canvis que representa el món del MWC. Un món que encara hem d’aprendre a domesticar millor, d’acord, però que ja és el nostre i pel que no s’hi valen falses actituds antitecnològiques. A no ser, és clar, que vulguem ser uns ermitans solitaris, ara no al desert sinó enmig d’un món habitat per espesses -i intel·ligents- xarxes digitals.
