De si hi ha una manera per saber quants patrons o patrones poden tenir les poblacions, no en tenim notícia. És possible que no existeixi cap normativa al respecte i cada localitat tingui els que toquen. A Barcelona tenen la Mare de Déu de la Mercè i Santa Eulàlia i, sembla ser, abans ho havia sigut Santa Madrona. A Manresa, per exemple, ho són Sant Maurici, santa Agnès i sant Fruitós mentre que a Sabadell exerceixen aquesta figura la Verge de la Salut i Sant Feliu.
A la nostra ciutat ho són Sant Pere, Sant Valentí i Sant Cristòfol i, contràriament a una creença que va viatjar en el temps, Sant Roc no té aquest paper preponderant. Però, tot i això, sí que té un alt protagonisme en un dels carrers més cèntrics de la ciutat, el portal de Sant Roc i, a més, en una escultura que, curiosament, està prop d’aquesta ubicació, però formant part de la plaça de Clavé, dedicada al reconegut músic barceloní.
Realment, el nom tècnic és fornícula, i en la seva definició es diu que és “el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura”.
Accés a la muralla
La seva història arrenca a temps bastant pretèrits, de quan a on hi ha ara el portal de Sant Roc hi havia una de les portes d’accés a la muralla de la ciutat. L’any 1881 es va decidir enderrocar aquesta part i es va trobar la fornícula amb la figura d’aquest sant. L’actual no és l’original, la van fer alumnes i professors de l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i es va col·locar el 16 d’agost de 1956, dia de Sant Roc.
I què hi feia a aquest lloc? Explica el blog “Passejant per Terrassa” que a causa d’una epidèmia de pesta bubònica, la ciutat es va encomanar a Sant Roc, Sant Sebastià i Santa Madrona per protegir-se. Només es manté el vot al primer.
