Carles Fornell
Quan dues partícules coexisteixen interconnectades o superposades en llocs distants de l’univers, en realitzar el canvi en una d’elles, l’altra partícula adopta instantàniament el canvi.
Aquest efecte sembla violar una de les lleis de la teoria general de la relativitat. El físic en quàntica David Joseph Bohm explica que aquest fenomen produeix entre partícules un intercanvi d’informació. Actualment, investigadors d’altres disciplines de la ciència han coincidit amb els plantejaments de Bohm, com és el cas del biòleg Rupert Sheldrake.
El biòleg i investigador Rupert Sheldrake proposa la seva teoria dels “camps mòrfics” i la “ressonància mòrfica”, i el primer és un patró o estructura d’energia subjacent que organitza la vida brindant informació a les cèl·lules, sobre com ha de disposar de forma subtil per conformar el disseny d’un individu i de tots. Determina també els seus moviments, tendències i comportaments, i dona per fet que primer és el disseny i després tots els fenòmens i lleis de la natura. El ressò mòrfic, segons Sheldrake, seria la via que mitjançant el coneixement es transmet instantàniament entre els membres d’una mateixa espècie, independentment de l’espai i el temps.
Així mateix, com el científic, el psiquiatre i el psicoanalista austríac Wilhelm Reich, anuncia el seu descobriment de l’existència d’una energia orgànica que manté estable l’existència omnipresent, més que no pas les lleis de la mecànica funcional.
Pel que fa a aquest punt, cal fer-nos una pregunta: la ciència té alguna cosa a dir entorn de la metafísica? Probablement, la resposta l’obtindrem si ens ajustem a l’opinió dels pioners de la física moderna, relativista i quàntica com ara Einstein, Schrödinger, Heisenberg, Bohr, Eddington, Pauli i Planck. Tanmateix, en realitzar aquesta aproximació, trobem que hi ha unanimitat entre ells que no hi ha a la física moderna un suport a favor de cap mena de misticisme i que la física moderna no aporta proves ni a favor ni en contra d’una visió espiritual del món.
Pel que sembla, la ciència abandona la implicació i la recerca de respostes dins del camp de la metafísica, camp en què les preguntes romanen a ser resoltes. Al llarg de la història de la humanitat ha existit sempre l’interrogant del per què, actualment no sabem gaire, només coneixem la quantitat d’un got d’aigua dins d’aquest gran oceà.
Pel que fa al principi de complementarietat -interferència de l’observador a l’objecte observat-, Niels Bohr, físic molecular danès i Premi Nobel, afirma que no suposa un allunyament de la nostra posició com a observadors deslligats de la naturalesa. No obstant això, per a David Joseph Bohm, la teoria de la física quàntica pressuposa una interpretació causal a la teoria Broglie-Bohm, es basa en la majoria de les seves conclusions. Per a Bohm, l’univers no és un conjunt d’elements separats entre si, sinó que conformen un tot indivisible, interconnectat a través de principis quàntics d’interconnexió i simultaneïtat entre partícules. La interpretació causal fa referència a la funció d’ona que segons Bohm és subjacent, i és una interpretació de les variables ocultes. Aquesta funció d’ona és una funció a l’espai de totes les configuracions possibles, fins i tot per a situacions que no hi hagi un observador.
Per a Bohm, les partícules subatòmiques com els electrons no són fragments sense estructura, sinó entitats molt complexes i dinàmiques. Els electrons segueixen un camí precís, determinat, no només per les forces físiques convencionals, sinó per una altra força més subtil, que ell va anomenar potencial quàntic. Aquest potencial quàntic no depèn de la intensitat ni de la força del camp que envolta l’electró, sinó de la forma per la qual causa el seu efecte, encara es manté que l’ona del camp s’estengui per distàncies llargues. Podem il·lustrar l’efecte Aharonov-Bohm, i posa com a exemple un vaixell que navega guiat per un control remot a través d’ones de ràdio. El vaixell es mou per la seva pròpia energia, però la informació que porten les ones de ràdio dirigeix el vaixell, de manera que la informació continguda en el potencial quàntic determina el resultat del procés.
Segons Bohm, el potencial quàntic guia el moviment de les partícules proporcionant una informació activa sobre el medi ambient, per tant, tot l’espai està impregnat d’aquesta informació. La qual cosa proveeix una connexió directa entre tots els sistemes quàntics, de tal manera que organitza les activitats de les parts i és un fenomen contrari al que anuncia la física clàssica mecanicista. Encara més, el potencial quàntic descrit en la teoria de Broglie-Bohm sembla violar un dels principis de la teoria de la relativitat, es refereix que cap senyal pot viatjar més ràpidament que la llum, però Bohm explica aquest fenomen i el que realment succeeix entre partícules és que actualitza la seva informació.
El físic i premi Nobel francès Alan Aspect i els seus col·laboradors van dissenyar un experiment per demostrar la interconnexió quàntica. Els resultats de l’experiment van evidenciar que les partícules subatòmiques que es troben llunyanes envien els seus senyals més ràpid que la velocitat de la llum.
