Alfred Comerma Prat, escriptor
De jove li agradava escriure i “havia col·laborat a la típica revista del col·legi”, però la vida professional no li va permetre i, quan es va jubilar, s’hi va posar. Va treballar sempre en el sector dels recanvis de cotxes, si bé va estudiar Dret un temps, sense continuïtat. Va estar al negoci familiar i, més tard, va entrar en un concessionari fins que va arribar la jubilació. Actualment, té dos blogs, un de literatura, que es diu “Unas palabrejas más” i un altre dedicat a la cultura en general, que es diu “ Crónicas Poulardas”.
La seva idea sempre havia sigut escriure un llibre i, l’any 2022, va publicar “El libro de la masia” i ara surt a la llum el segon, “La lente esmeralda”, que presenta avui a l’Ateneu de Barcelona. “És una barreja de costumisme, novel·la negra i tradicions”, apunta. “Arribar als altres agrada i et sents satisfet de fer una mica de cultura”, manifesta.
Opina que a la novel·la negra “pots posar el que vulguis. Pots fer gent simpàtica, el que vulguis. És bastant lliure i a mi m’agrada també posar gent dolenta” i abans, escriure ho veia “com una cosa impossible” i ara, amb l’autoedició, considera que “s’ha democratitzat” aquest sector. “Jo volia fer la novel·la, no perdre el temps” anant a editorials i afegeix que “no ho faig per guanyar diners, ho faig perquè gaudeixo” i després “t’animes a fer-ne una altra”.
El tercer llibre el té el cap. “Experiències que he viscut amb amics que corrien en motos. Aquell món, l’amistat, la convivència, els enfrontaments… podria fer moltes coses i hi estic donant voltes”.
