A l’àmbit urbà terrassenc hi ha aproximadament uns 17.000 arbres, segons dades municipals. Aquests se sumen als 4.100 del parc de Vallparadís, i als més de 7.700 que hi ha en altres zones verdes de Terrassa. Tanmateix, des de l’Àrea d’Espais Verds i Biodiversitat de l’Ajuntament, assenyalen que en els darrers anys, el nombre d’arbres de la ciutat “ha anat decreixent per baixes causades per fenòmens meteorològics i per la sequera, que ha impedit fer plantacions o reposicions d’arbres, ja que no permetia regar de manera òptima”. En aquest sentit, les restriccions per la crisi de l’aigua a la ciutat també afecten el reg de jardins i zones verdes.
Alguns dels arbres que es plantaven fins als últims anys, però que s’han deixat de plantar són els plataners, que donaven problemes d’al·lèrgies als ciutadans, i el mirabolà i l’auró Freeman, atès que no aguanten les condicions de sequera.
Arbres florits a la plaça de la Bòbila Segués / Nebridi Aróztegui
Més de 100 espècies
A Terrassa hi ha més d’un centenar d’espècies plantades. Segons dades de l’inventari municipal del 2018, les que hi predominen són el plàtan d’ombra o Platanus x hispanica (2.721, el 14%), el lledoner o Celtis australis (1.891, el 9,7%), el freixe de fulla petita o Fraxinus angustifolia (1.406, el 7,2%), el mirabolà negre o Prunus cerasifera “Nigra” (1.054, el 5,4%), el til·ler o Tilia cordata (977, el 5%), la robínia o Robinia pseudoacacia (953, el 4,9%) i la perera de Callery o Pyrus calleryana “Chanticleer” (767, el 3,9%). Per fomentar la diversitat d’espècies, l’Ajuntament estableix un percentatge màxim d’entre el 10 i el 15% que no pot ser superat per cap espècie.
La primavera s’avança
En alguns carrers de Terrassa, des de fa pocs dies, ja s’hi poden veure ametllers florits. En aquest sentit, des de l’Ajuntament detallen que l’època de floració dels pollancres comença al febrer, mentre que els noguers, les alzines, els pins pinyers, els roures i els pistatxers floreixen entre l’abril i el maig. A més, la floració de l’arbre de tulipa, el pebrer i les grevíl·lees s’estén fins al juny, i la dels til·lers, jacarandes i fitolacàcies, fins al juliol.
La separació de l’any en quatre estacions és cada vegada més difusa. I el responsable n’és el canvi climàtic. La primavera remet a l’època de floració, però la veritat és que, durant els últims anys, cap al febrer ja s’han pogut intuir algunes espècies florint, a causa de les temperatures suaus. En aquest sentit, l’inici de la floració dels arbres ja no marca l’arribada de la primavera, sinó que es produeix abans d’hora.
Un gessamí florit a prop de l’Estació del Nord / Alberto Tallón
Les plantes tenen un rellotge biològic que les avisa del moment de florir. Aquest depèn de les hores de llum dels dies i de la temperatura. Així doncs, quan els dies són més llargs la proteïna anomenada florígen activa la producció de flors. Davant del canvi climàtic, s’altera aquest procés i les flors van a deshora, sense definir primaveres.
900 arbres per al 2025
L’Ajuntament va anunciar a finals de gener que durant aquest 2025 té la intenció de plantar més de 900 arbres. Llavors, l’alcalde, Jordi Ballart, va explicar que ja se n’havien plantat prop d’un centenar a la carretera de Rellinars, la plaça de la Bòbila Segués, les avingudes d’Àfrica i d’Europa, la zona dels aparcaments dels pisos de Can Jofresa i el parc de Gernika, entre altres. La resta del procés de plantació es durà a terme al llarg de l’any en diferents projectes d’urbanització o altres intervencions que s’estan duent a terme a la ciutat, com ara al futur parc de La República, a l’espai Sala i Badrinas i a la zona del Vapor Cortés, entre altres.
L’arbrat aporta diversos beneficis mediambientals a les ciutats, com ara ombres per disminuir les altes temperatures de l’estiu, la millora de la qualitat de l’aire, la reducció del soroll, l’increment de la biodiversitat i la millora de l’entorn urbà.
Un taronger a l’entorn de la plaça Nova / Nebridi Aróztegui
Priorització d’arbres
Per impedir morts d’arbres a causa de la manca d’aigua o dels fenòmens meteorològics extrems, els arbres se seleccionen “amb criteris tècnics d’acord amb la seva ubicació, l’adequació al medi i al clima, la durabilitat, la seva estructura i evitant espècies al·lergèniques i invasores”, detallen des del consistori. Així, es prioritza la plantació de freixe, noguer, alzina, pi pinyer, arbre de tulipa, pebrer, jacaranda, roure, pollancre, grevíl·lea, fitolacàcia, til·ler i pistatxer, entre d’altres.
Respecte al reg dels nous arbres plantats, aquest es durà a terme principalment per boques de reg i, en el cas que no se’n disposi, amb camió cisterna amb aigües freàtiques. A més, també s’està estudiant també el reg amb aigua regenerada.
