Cesc Castellet, copropietari de Tecavins
Estudiar era “un tema que no m’agradava” i va començar a treballar de seguida, primer d’auxiliar de farmàcia, aventura que va acabar quan va haver de fer la “mili”. Quan va tornar va exercir de fuster “al taller del meu oncle i vam estar fins al 1992”. Un company que havia muntat un bar li va demanar si el volia ajudar.
“Vaig començar a posar la música allà i d’aquí vaig passar a servir copes” i va iniciar-se en aquest món. Va estar uns anys treballant al món de nit, va gestionar discoteques i després, amb una sòcia van obrir el Cafe Teatre que, més tard, se’l van quedar ell i la seva parella. “Després de vint-i-un anys, van fer un canvi i van marxar a “gestionar” el casal de cultura de Vacarisses. Quan va acabar la concessió, i vam buscar un espai, que és el que estem ara” que espera que sigui en definitiu.
És el Tecavins, situat a la rambla. Creu que “el comerç tradicional, tenim data de caducitat, ningú ho pot posar en dubte, i anem cap a un espai absolutament informatitzat”. Opina que “ens estem deixant envair per un comerç molt més econòmic i hem perdut aquestes ganes de comprar-nos unes bones sabates fetes aquí”. Reivindica la cuina mediterrània i diu que “mengem molt millor aquí que a Àsia i volem sempre importar coses i hauríem d’estar més orgullosos d’allò que és nostre”.
També va fer de discjòquei i sempre s’ha involucrat en la cultura popular. Lamenta que avui en dia, en el món de la cuina, “ens hem acostumat a jutjar-ho tot, a què tot ho hem de valorar”.
