Ramon Pérez Magrané, professor agregat de l’ESEIAAT de la UPC i codirector de la Càtedra UPC-TAIGUA d’Enginyeria i Gestió de l’Aigua Urbana
De sempre, una de les condicions per garantir la supervivència d’un establiment humà ha estat l’accés a l’aigua.
Això ha fet que estudiem on es troba, de quina quantitat podem disposar, quina qualitat té i com la podem transportar. Fa uns trenta anys, quan vaig començar a treballar a la universitat, en el que acabaria convertint-se en Centre de Recerca en Supervisió, Seguretat i Control Automàtic (CS2AC), ja treballàvem en control i supervisió de sistemes d’aigua per millorar-ne la qualitat i optimitzar-ne el funcionament. Tanmateix, sempre costava engrescar els estudiants a fer treballs acadèmics en aquest àmbit, potser perquè l’aigua està a la canonada o al dipòsit i no es veu. Això ha canviat. Darrerament, els estudiants de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), tant de grau com de màster, mostren molt d’interès per les propostes de treball final d’estudis referents a la hidràulica urbana. Potser estan preocupats per la situació a causa de la sequera o el canvi climàtic, però nosaltres preferim pensar que s’ocupen més que no es preocupen. De fet, l’aigua ens ocupa en un 70%.
La indústria de l’aigua, concretament l’aigua urbana, requereix contínues inversions i decisions operatives per tal de mantenir la qualitat del servei i donar resposta als reptes econòmics i ambientals implicats en el subministrament d’un recurs bàsic, escàs i de consum humà. Les decisions que s’han de prendre tenen un caràcter eminentment tècnic, però alhora estan supeditades als factors econòmics que han de tenir en compte la capacitat d’inversió i el seu retorn. Els coneixements tècnics es troben en professionals de l’enginyeria molt ben formats, però no és prou habitual que vagin lligats a coneixements de gestió i d’anàlisi econòmica. Cal capacitar en termes d’enginyeria i alhora d’economia estudiants i professionals, dels quals depenen o dependran les infraestructures hidràuliques urbanes.
En aquest context social, tecnològic i econòmic, es produeix el procés de municipalització del servei d’aigua a Terrassa iniciat el 2016, que va culminar en la creació de la companyia TAIGUA. Arran de la jornada sobre telelectures que es va dur a terme a l’ESEIAAT, organitzada per l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) el febrer del 2023, es va pensar a impulsar una càtedra d’empresa per tal de donar continuïtat a la col·laboració de TAIGUA amb la UPC. Aquesta col·laboració ja s’havia materialitzat en projectes de transferència de tecnologia i un doctorat industrial. La idea de qui codirigeix amb mi la càtedra, Ramon Vázquez, va ser impulsada tant des de l’ESEIAAT com des de l’Ajuntament de Terrassa i va possibilitar la creació de la càtedra UPC-TAIGUA d’Enginyeria i Gestió de l’Aigua Urbana. Té com a objectiu fomentar els coneixements en l’enginyeria hidràulica operativa combinats amb la hidroeconomia tenint en compte la governança d’un servei que ha de garantir el dret humà a l’aigua.
El desenvolupament de la hidràulica operativa per si sol ja és un objectiu ambiciós. La detecció i localització de fuites, les metodologies emergents com la intel·ligència artificial (IA), l’anàlisi de dades (AD) i les més clàssiques com la gestió d’infraestructures convergiran en benefici d’una millor gestió de l’aigua. Personalment, he treballat aquests temes amb profunditat i el coneixement dels models hidràulics m’ha permès col·laborar amb centres nacionals com EURECAT, però també internacionals, en la supervisió de la qualitat als sistemes de distribució d’aigua potable. La conclusió és que cal desenvolupar un coneixement a partir de les dades obtingudes, validades, emmagatzemades i tractades combinades amb la ciència per tal d’actuar. Aquesta actuació sempre està influenciada per aspectes econòmics, socials i mediambientals.
Tot i que les visions sobre la governança sovint impliquen posicionaments ideològics, els enginyers no poden eludir la seva responsabilitat. Una visió àmplia d’aquest concepte significa vetllar per l’efectivitat en l’aplicació de polítiques de l’aigua, l’eficiència d’aquesta aplicació en la consecució dels objectius de sostenibilitat social i ambiental, però vetllant sempre per mantenir la confiança i els compromisos que garanteixin una gestió clara i democràtica dels recursos. Aquestes dimensions arrosseguen components molt variats, com ara dades i informació, finançament, marcs reguladors, balanços entre usuaris i preferències, imputació de responsabilitats, coherència de les polítiques i capacitat de dur-les a terme. Aquests aspectes seran tema de reflexió, formació i debat en el si de la càtedra de la forma més plural i enriquidora possible.
Els objectius a llarg termini són la formació i captació de talent, la transferència de tecnologia i la divulgació del coneixement i les fites tecnològiques. Alhora, hem d’establir i executar accions concretes des del primer dia. Ja hem creat el lloc web, https://catedrataigua.upc.edu, en què presentem el projecte i oferim com a recursos enllaços als treballs acadèmics fets a tota la UPC en els àmbits d’interès. Hem programat conferències amb experts de reconegut prestigi internacional. Estem dissenyant una assignatura optativa de màster pionera orientada tant a estudiants com a professionals. Convocarem un premi als millors treballs de fi d’estudis en hidràulica urbana. Ens centrarem en la transferència de tecnologia per detectar i avaluar les oportunitats i presentar-nos a convocatòries de recerca i ens esforçarem a comunicar-ho tot plegat. Tot aquest esforç ens ha de dur a ser un referent nacional, sobretot pensant en empreses mitjanes, però també amb ambició internacional.
