Salvador Cardús i Ros
Veig l’esquema del nou cartipàs del govern municipal i torno a estar convençut que amb aquesta (des)organització és impossible governar bé. Cap regidor mana res del tot i tots manen una mica a tot arreu. O ningú no sap de res o tothom val per a tot!
Òbviament, les crítiques a la política municipal local tenen moltes cares. Se’n pot discutir el lideratge. Se’n pot discutir l’orientació ideològica. Se’n poden discutir els petits, mitjans i grans projectes. Fins i tot se’n poden discutir els perfils dels responsables i la seva competència professional. Se’n pot discutir la capacitat d’aconseguir els objectius. Se’n pot discutir la seva proximitat a la ciutadania, i com s’aconsegueix. Se’n poden discutir els mètodes a través dels quals es prenen decisions. I se’n poden fer balanços al final de les legislatures. Però per sota de tot això hi ha una altra dimensió que ho condiciona tot, i és la distribució de competències entre regidors. I si aquesta és envitricollada, mal es pot esperar una bona resposta a tota la resta de grans qüestions.
De manera que, sense haver d’entrar a discutir res del que abans he esmentat, del que estic segur és de la disfuncionalitat d’un organigrama en què tothom posa el nas a tot arreu. En què les jerarquies de comandament són totalment difuses. En què l’estructura de competències, amb noms que més que referir-se a res concret semblen inventats per justificar el caos, se sobreposen sense cap sentit. Per què “Estructura i Desplegament Territorial” està sota de “Serveis Generals i Govern Obert” i no a “Territori i Habitatge” (en el supòsit que s’entengués quina mena de competència és cada cosa)? Què significa a la pràctica de govern que les “Polítiques Socials d’Habitatge” depenguin de la primera tinenta d’alcalde, la d’”Acció Social, Participació i Qualitat Democràtica” i que la “Promoció Pública d’Habitatge” ho facin de “Territori i Habitatge”, la del segon tinent d’alcalde? Com a mínim, en aquest cas l’acord serà fàcil, perquè a la responsable de la primera àrea, Lluïsa Melgares, li serà fàcil de reunir-se amb la responsable de la segona àrea, Lluïsa Melgares. Però en la majoria d’altres casos, espero que les agendes de reunions es portin directament amb el ChatGPT o qualsevol altre instrument d’intel·ligència artificial!
Sempre havia sospitat –i així ho havia escrit aquí mateix– que, arran del pacte de Tot per Terrassa amb ERC, qui va inventar aquesta estructura desorganitzativa ho va fer quan hi havia aquell govern de coalició amb presències quantitativament més equilibrades, però en què cap dels dos socis no es fiava de l’altre. Aquest esquema permetia el control estret d’uns sobre els altres, i alhora assegurava que cap dels dos partits no es pogués penjar cap medalla en solitari. Qui la va pensar –com m’agradaria saber d’on va sortir!– devia haver llegit Maquiavel o havia estat deixeble d’algun guru de l’autoajuda empresarial.
Però ara ja són altres temps i aquest model, que no només despista el ciutadà que no sap a qui agrair res ni a qui donar les culpes de tot, hauria d’haver quedat enterrat. Per què no s’ha abandonat? Potser hi ha grans raons de pes que jo no puc capir, però més aviat temo que és el mateix embolic que ha creat aquesta estructura el que no deixa sortir-ne. I ja sabem que quan s’embolica la troca, la feina que hi ha per desfer l’embull!
