La consecució de la gestió del Circuit Municipal de Ciclisme suposa un pas important per al club? Sí. Estem molt satisfets de poder-lo gestionar. Feia molt temps que hi anàvem al darrere. Fins ara se n’encarregava el Consell Esportiu, que volia deixar-ho, ja que tenia moltes pèrdues. El circuit l’ha de portar una entitat ciclista. Nosaltres treballem per a la promoció del ciclisme de base. Som l’entitat adequada per portar-lo. Aquest és el primer circuit que hi va haver a tot Catalunya.
Li trauran molt més rendiment a la instal·lació? Com a escola, farem les mateixes activitats que fins ara. La diferència serà que la gent de Terrassa tindrà més oportunitats d’utilitzar-lo. Els terrassencs el poden fer servir quan vulguin. A més, farem activitats de promoció, per tal que els nens coneguin el ciclisme. Volem ampliar-ho a trobades sobre altres temes vinculats al ciclisme, com la nutrició o l’esport adaptat. També farem curses, fins i tot nocturnes. Tenim una barbacoa i qualsevol activitat pot acabar amb un sopar a l’aire lliure. Volem que hi hagi moviment ciclista a la ciutat en un lloc segur.
Fins ara estava infrautilitzat? Anys enrere s’havien fet moltes coses, però arran de la pandèmia, tot va quedar aturat. El Consell amb prou feina podia pagar les factures.
El BMX Terrassa pretenia construir el seu nou circuit en el mateix lloc que el circuit que vostès gestionen. El seu circuit ha quedat petit i buscaven un espai per fer-ne un de més gran. Van estar buscant diversos llocs. Algú de l’Ajuntament els va oferir el circuit municipal. Encara no sabem qui. El problema és que ningú ens havia dit res, ni a nosaltres ni al Consell Esportiu. Volien fer el circuit dins l’anella exterior, però això suposaria perdre tres quartes parts de les instal·lacions que fem servir. Suposava un gran perill, ja que treballem amb nens molt petits. No era segur ni adequat. El BMX Terrassa necessita un espai, però no allà on nosaltres desenvolupem l’activitat. Ara els han ofert uns nous terrenys a la zona de Can Jofresa.
Gestionar el circuit els permetrà créixer com a club? No ho sé. Darrerament, el nostre nom ha sortit més a la premsa i hi ha gent que s’interessa. Nosaltres ens adrecem a nens d’entre 5 i 14 anys. Volem créixer d’una manera controlada. No podem assumir un gran creixement.
L’objectiu de l’escola no és la competició. La nostra intenció sempre ha estat que els nens s’ho passin bé damunt la bicicleta. Per això vam néixer. Només un 10% competeixen. A la majoria no els interessa. Quan arribin als 17 anys, els que vulguin, ja s’hi dedicaran.
Van ser molt durs els inicis? Vam néixer el 2016, procedents del Club Ciclista Ca n’Anglada. Algunes famílies no acabàvem d’encaixar. Els nostres fills eren molt petits i tot s’enfocava a la competició. I els nens volien jugar. Vam buscar escoles de ciclisme, però no la vam trobar en tota la comarca. Vam decidir formar-nos i crear-la.
Com els va afectar la pandèmia? Vam créixer. Gairebé vam doblar els nostres alumnes. De la nit al dia, vam passar de 30 a 60. Anar en bici era una de les poques activitats permeses a l’aire lliure. Ara tenim uns 40 alumnes, alguns amb necessitats educatives especials.
Acabem de veure un altre atropellament de ciclistes a la carretera de Castellar. Què cal fer? Les administracions haurien de garantir un control més gran en aquestes carreteres tan transitades. Aquest darrer accident ens va tocar molt de prop, ja que un dels dos nens ferits havia estat alumne de la nostra escola. Per sort, tots dos ja són a casa, Calen normatives més dures. Però no només per als cotxes. Els ciclistes també fan coses mal fetes, com gravar-se amb el mòbil o saltar-se els senyals. Tots hem de tenir cura. Quan vaig en bici, mai porto auriculars. Si un cotxe em toqués el clàxon, no el sentiria.
Per on ha de passar la solució? No ho sé, però és clar que cal fer alguna cosa. El que podem fer nosaltres és oferir un circuit, que és un espai tancat, segur, amb llum i sense cotxes. Molta gent surt en bici quan surt de la feina. I a l’hivern ja és fosc. Anar per carretera és perillós. Cada vegada hi ha més gent gran que opta per venir al circuit.
Seria partidària d’agrupar les diferents entitats ciclistes de la ciutat? La majoria són cicloturistes que fan les seves sortides. A banda, cada club es dedica a una cosa diferent i té gent d’edats diferents. Nosaltres estem centrats en la formació.
Què li falta al ciclisme per tenir la visibilitat mediàtica d’altres esports? Cada vegada hi ha més gent que el segueix i el practica. Abans de la pandèmia, el ciclisme era el tercer esport més practicat a Terrassa després del futbol i el hockey.
