Plaça dels Drets Humans (1998-2025)
Si es pogués tornar a la vida, moltes de les persones que van viure a aquesta ciutat, en veure la fotografia actual, dirien que no és el mateix lloc que el que es pot contemplar a la més antiga, que és de 1998, any en què es va disputar a Vietnam el Campionat Asiàtic de taekwondo, concretament a Ciutat Ho Chi Minh. I, sense cap mena de dubte, els hi hauríem de donar la raó. Els dos panorames que es veuen en les dues instantànies d’aquesta edició, no tenen gairebé cap pista en comú. La raó és que, a la fotografia d’ara, tot és ben nou i, fins i tot, encara llueix.
Fotos: Crsitóbal Castro /Arxiu Diari de Terrassa i Uma Jareño
El rang ha pujat. D’aquesta mena de plaça de terra, amb uns arbres esquifits i amb elements passats de moda, s’ha passat a la modernitat més absoluta, en forma d’estació de tren i d’equipaments sanitaris.
Passa, ha passat i passarà en diversos punts d’aquesta localitat, que han sofert canvis radicals que han convertit el nou escenari amb una cosa completament diferent d’allò que eren, que diria aquella. És allò de l’evolució i la millora que, en algunes oportunitats, ni és evolució ni és una millora, però això ja depèn de les opinions de cadascú, encara que, com diu aquell que no deixa anar el diari esportiu ni que el matin, algunes són equivocades. Ho diu, hi ha testimonis.
En aquests moments
Tal com es veu aquest lloc en aquests moments, val a dir que fa una bona impressió i està tot ben ordenat. És com una mena de passeig que convida al descans o a la reflexió, en especial tenint present que té les dependències sanitàries al costat.
