Joan Roma i Cunill
Segons dades de la Direcció General de Trànsit, a Catalunya, l’any passat (2024), es van produir 136 morts en accidents de trànsit, dels quals 47 eren motoristes, 8 vianants i 6 ciclistes.
La resta eren conductors de vehicles de quatre rodes, en les seves diverses modalitats.
Tot i que aquestes xifres suposen un descens de l’11% en nombre de morts respecte del 2023, es van incrementar en un 11,5% el de ferits greus. Concretament: 803, una xifra molt alta que no deixa de créixer any rere any.
Dit això, em quedo per parlar dels motoristes, que ja amb l’entrada de l’any 2025 han tingut diversos accidents, alguns d’ells mortals. La DGT vol emprendre diverses campanyes de conscienciació i alhora de protecció i millores en alguns trams per evitar aquest augment d’accidents greus. Fins i tot, en alguns trams especialment perillosos es vol copiar alguna mesura posada en funcionament en països europeus, de marcar amb línia pintada, la millor manera d’agafar un revolt.
És evident que tot el que es dugui a terme per minimitzar perills i accidents és benvingut, però ha d’haver-hi altres mesures més pedagògiques i més pràctiques per reduir accidents, i són les dirigides a conscienciar una part dels conductors que no estan preparats per anar per carretera i molt especialment per carreteres estretes, amb ferms envellits i perillosos, i revolts impossibles.
I ja entenc que els motoristes experts o els que estan dotats per la conducció i a més han entrenat molt busquen les “pitjors” carreteres per anar a córrer. Jo visc en una d’aquestes carreteres secundàries, molt apreciades pels motoristes perquè hi troben bons paisatges, traçats antics (més de cent anys) i plenes de revolts que proven la destresa dels conductors.
Però com en tants altres temes i qüestions, una cosa és que agradi, una altra és que siguis capaç de seguir els primers conductors de la colla, a la mateixa velocitat i amb la mateixa destresa que ells. Això no sol passar i per molt que les colles pretenguin ser força homogènies, en realitat no ho són, i podem veure com circulen els primers i com els costa seguir als darrers.
Forçar la màquina, forçar el cos i sobretot el cervell pot costar la vida. Perquè una petita distracció, un instant de feblesa o simplement el pas de qualsevol animal salvatge que volta per aquests paratges pot tenir resultats fatals. Estem a un pas de la primavera, i de fet ja tenim les primeres colles de motoristes voltant per la comarca i comarques veïnes. Són el preludi de moltes altres que vindran.
El preludi també de dificultats per als que conduïm un vehicle de quatre rodes i hem de conviure amb altres de dues (motos i ciclistes) i amb algun corredor a peu entre pobles. I tots plegats ho fem amb constants visualitzacions o topades amb la fauna salvatge que tan abundant és per aquests paratges.
No són estranys els accidents, ni la seva gravetat, i remarco que vistos centenars i centenars de conductors, any rere any, una part farien bé de replantejar-se la seva afecció i dedicar-se a altres aficions menys perilloses. Hi guanyarien ells i hi guanyaríem tots els que vivim i conduïm per aquests indrets.
