Una setmana després de l’anunci de la reducció de 9 grups escolars – el tancament de 2 grups d’I3 i 8 de primer d’ESO, amb una ampliació extra – de l’Escola Pública de Terrassa, l’Observatori dels Drets Socials de la ciutat ha emès un comunicat rebutjant fermament aquesta proposta del Departament d’Educació. L’entitat apel·la al dret a l’Educació com un sentit públic prioritari recollit als articles 26 i 28 de la Declaració Universal dels Drets Humans. També apunta que l’Ajuntament va signar, l’any 2000, la Carta Europea que Salvaguarda els Drets Humans a la ciutat, que recorda al seu article 13 que “Les autoritats municipals faciliten l’accés a l’educació elemental dels infants i els joves en edat escolar”.
Per això, l’Observatori alerta que s’estan incomplint els deures de garantir aquest dret fonamental, perquè “la millor escola – diuen – ha de ser l’Escola Pública, i per tant cal canviar les planificacions i decisions polítiques que sempre beneficien a l’escola concertada, en detriment de la Pública”.
En relació a això, l’organització vetlladora pels drets socials es pregunta si l’Ajuntament no coneixia aquesta situació a través de l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), estant asseguda a la Taula de Planificació Escolar, i en cas de saber-ho, per què no es va prevenir aquesta mesura. L’Observatori assenyala que “cada curs escolar arriben vora de mil alumnes nous a la ciutat” i era un fet a tenir en compte abans de prendre aquesta mesura.
L’entitat també es pregunta si en cap moment s’ha plantejat el fet de mantenir els ràtios més baixos per respondre a les necessitats educatives de la ciutat. “En un context d’increment de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), que ha augmentat un 59,4% des de 2017, segons l’últim informe del Síndic de Greuges de Catalunya, i a més amb una falta de recursos per atendre’ls, que una línia de primària, que no ompli, no s’ha de considerar buida, sinó una oportunitat per oferir una educació de qualitat”.
L’Observatori dels Drets Socials de Terrassa conclou fent una crida “per una educació pública, de qualitat, inclusiva, laica, equitativa, gratuïta, democràtica, catalana, coeducativa, ambientalment sostenible i feminista”.
