Ignasi Giménez, expresident del Consell Comarcal del Vallès Occidental i exalcalde de Castellar
La mobilitat al Vallès necessita una solució estructural per reduir embussos i emissions. La ronda Nord alliberaria els nuclis urbans de trànsit innecessari i milloraria la qualitat de l’aire i la salut pública.
Quan pensem en la Barcelona d’avui, és impossible imaginar-la sense les seves rondes. Quan es van inaugurar el 1992, van transformar radicalment la mobilitat de la ciutat.
Van ser concebudes per canalitzar el trànsit de pas cap a la perifèria, per alliberar els carrers del centre i va permetre una revolució en l’ús de l’espai urbà. Sense elles, projectes com les superilles o la pacificació de carrers com Aragó i la Via Laietana serien impensables.
El resultat? Una ciutat més amable per als seus habitants, menys contaminada i amb un sistema de transport públic que ha pogut créixer sense estar constantment col·lapsat pel trànsit privat. Per què, doncs, el que va ser una evidència per a Barcelona fa trenta anys no ho és per a Sabadell i Terrassa avui?
La contaminació atmosfèrica és una amenaça real per a la salut pública. Segons les dades recollides el 2023, a Sabadell es van registrar mitjanes anuals de 26,7 µg/m3 de NO2, més del doble del que recomana l’OMS, i 21,1 µg/m3 de PM10, també per sobre dels límits saludables. Aquests contaminants estan directament relacionats amb malalties respiratòries i cardiovasculars, i afecten especialment infants, persones grans i col·lectius vulnerables.
D’on prové aquesta contaminació? La resposta és clara: del trànsit rodat, especialment en vies com la Gran Via i l’avinguda d’Estrasburg a Sabadell, i els carrers de Galileu i d’Arquimedes a Terrassa, on cada dia circulen milers de vehicles en condicions de trànsit dens i alentit, el pitjor escenari possible en termes d’emissions.
La construcció de la ronda Nord podria reduir aquest volum de trànsit en un 30-40% a Sabadell i un 20-30% a Terrassa, desviant més de 25.000 vehicles diaris fora dels nuclis urbans. Això no només alleugeriria la congestió, sinó que també reduiria dràsticament les emissions de NO2 i PM10, millorant la qualitat de l’aire i, en conseqüència, la salut dels ciutadans.
Si a Barcelona les rondes van permetre reduir la contaminació al centre de la ciutat, per què a Sabadell i Terrassa ens resistim a aplicar la mateixa solució?
Hi ha qui encara es resisteix a la construcció de la ronda Nord, defensant que la solució implica exclusivament el transport públic. Però el trànsit que avui ofega Sabadell i Terrassa no desapareixerà per decret. Negar-se a construir una infraestructura essencial no fa que el problema deixi d’existir; només l’allarga i l’agreuja.
Mentre que en altres ciutats europees s’aposta per infraestructures modernes i ben planificades que combinen transport públic i bones connexions viàries, aquí alguns continuen promovent la paràlisi. Dir “no” a la ronda Nord no significa apostar per un model més sostenible, significa perpetuar un escenari de carrers saturats, trànsit dens i contaminació constant.
No hi ha cap gran conurbació urbana de més de 500.000 habitants que no disposi d’un anell viari per ordenar el trànsit. A Londres, París, Berlín, Milà o Lió, aquests sistemes han estat fonamentals per estructurar la mobilitat, reduir el trànsit dins dels nuclis urbans i millorar la qualitat de vida.
El Vallès és una àrea de referència en l’àmbit industrial i empresarial, amb un teixit econòmic que genera ocupació i contribueix al desenvolupament del país. Cada dia, milers de treballadors es desplacen entre Sabadell, Terrassa i Castellar per accedir als seus llocs de feina en polígons industrials que necessiten infraestructures àgils per mantenir-se competitius. La mobilitat no és només una qüestió de desplaçaments personals, sinó també de suport al teixit productiu, que depèn d’una xarxa viària eficient per garantir el bon funcionament de l’economia local i regional. Ignorar aquesta realitat no farà que desaparegui.
La ronda Nord és una oportunitat per transformar la mobilitat del Vallès, per reduir la contaminació, millorar la qualitat de l’aire i fer que els desplaçaments siguin més eficients. És una infraestructura que ha de formar part d’una estratègia global, que combini bones connexions viàries amb un transport públic potent i sostenible.
Dir “no” a la ronda Nord significa acceptar que la contaminació es mantingui alta, que els carrers segueixin saturats i que la qualitat de vida al Vallès continuï sent inferior a la que podríem tenir. El trànsit no es redueix amb discursos, la contaminació no desapareix amb bones intencions. Calen fets. I la ronda Nord n’és un de necessari.
