Hom mai sap el que pot trobar en un ascensor quan s’obre la porta, però el més probable és que res, el buit, o a qualsevol altre usuari amb el qual intercanviar una elemental salutació de cortesia. El que va trobar la Silvia, una veïna de Terrassa, en l’elevador va ser una atracció infantil, una d’aquestes màquines de reclam col·locades a les portes d’establiments. Tot apunta al fet que la màquina, expenedora de boletes, l’havia posat allà un lladre, cercant refugi per forçar-la.
Sí, el lladre que l’acabava de robar, perquè segurament un sol individu va ser l’autor de l’insòlit delicte. Els Mossos d’Esquadra investiguen els fets, que van tenir lloc el passat 30 de gener al passeig del Vint-i-dos de Juliol, al tram del Centre.
La successió d’esdeveniments més probable és la següent: un delinqüent veu la màquina a les portes d’un bar i decideix endur-se-la i forçar-la per extreure d’ella la recaptació en monedes, però procedir al forçament allà mateix és arriscat en excés. Ja tenia un punt de risc el propi robatori, de bon matí, perquè eren les 11 hores. El bar estava obert, però ningú va veure aquell vianant que, en passar per davant i veure el panorama, va endur-se l’aparell. Des de l’interior no és fàcil la visibilitat, perquè la màquina es trobava en un angle.
S’imposa, doncs, el trasllat del botí, tasca que no resulta molt dificultosa al lladre perquè la màquina té rodes. El sospitós l’arrossega uns metres, perquè allà, a prop, veu oberta la porta d’un bloc de pisos. La porta estava avariada. El lladre s’introdueix amb la màquina en el vestíbul per dur a terme allà la seva operació de sostracció.
“Què fa això aquí?”
I la maquineta acaba a l’ascensor d’un bloc del carrer de Giralt i Serrà, esdevingut improvisat taller de lladreria, perquè el lladre la colpeja per treure’n els diners. Deixa la màquina dins de l’ascensor i deixa allà també els trossos producte del forçament.
Aquesta és la màquina en l’interior de l’ascensor
La germana de la Silvia havia baixat en l’ascensor poc abans que la Silvia intentés fer el viatge en sentit contrari, i l’ascensor estava buit. És a dir, la “visita” del malfactor es va produir entre el descens de la germana i l’arribada de la Silvia a l’edifici.
Eren les 11.30 hores. La Silvia tornava a casa després d’una sessió de gimnàs. Va franquejar la porta d’entrada al bloc, va prémer el botó de l’ascensor, aquest es va obrir i… “”Què fa això aquí?”, es va preguntar. “Però de seguida se’m va encendre la bombeta: a veure si és la màquina del frànkfurt…”, recorda la testimoni sorpresa. I va ser ella mateixa a comprovar si les seves sospites eren certes, El responsable del bar parlava per telèfon. “T’han robat la màquina de fora?”, va preguntar a l’hostaler. “Sí”, va respondre ell.
Per què? “Perquè està a casa”, va agregar ella. A casa, no, però a l’ascensor, sí. La víctima del robatori va acudir juntament amb la Silvia a l’edifici i va constatar el relat. L’empresa que havia subministrat la màquina va anar a recollir-la. Una càmera de seguretat va captar els moviments del sospitós.
