Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Les societats occidentals són cada dia més avançades, més tecnològiques, més innovadores, més confortables materialment.
I tota aquesta corrua de presumptes beneficis contrasta amb les estadístiques que professionals com metges, psicòlegs, infermers, assistent socials, psiquiatres, educadors i altres ens fan arribar cada dia sobre els diferents trastorns del malestar en què es troben cada dia.
Crisis d’ansietat, depressions, dols, nens revoltosos —suposadament hiperactius—, fatigues i al·lèrgies vàries, hipocondries, disfuncions sexuals, alteracions de la personalitat, addiccions de tota mena, anorèxies i bulímies, aïllaments i inhibicions socials, adolescents problemàtics i maltractaments —per citar-ne uns quants— fan que realment acabem pensant que ens trobem immersos en una veritable societat del malestar.
En aquesta societat opulenta en què ens trobem hi ha un axioma bàsic i ineludible per a la majoria de nosaltres: la recerca de la felicitat. Ser feliç és una mena de mandat inqüestionable i de pedra filosofal. Superada l’època de l’escassetat i l’estalvi, hem entrat en una quotidianitat, en què el que busquem amb més afany és la qualitat de vida. Qualitat a la feina, a les relacions, a la identitat, als estudis, a l’oci i als serveis que rebem. Però aquesta situació que descansa sobre la felicitat material té un recorregut molt curt i quan ja la tenim conquerida ens adonem que no era el que volíem, que la felicitat té a veure amb altres coses que segurament hem anat oblidant pel camí. És per això que ens hem situat davant de la societat de la decepció, del malestar i de la felicitat paradoxal. En termes més senzills i resumits, diríem que ens sentim infeliços perquè perseguim la felicitat absoluta. Però resulta que ens ha resultat una mica esmunyedissa, n’entreveiem fragments però no plenituds. El problema no és la recerca de la felicitat, ja que això sempre ha estat així, el problema rau als camins pels quals transitem per aconseguir-la. Com busquem la felicitat avui dia? Quins camins prenem per sentir-nos realment feliços del tot?
La insatisfacció ha esdevingut l’humor natural de les persones. Si un no es queixa, es converteix en sospitós. D’on ve aquest malestar regnant si objectivament vivim millor que els que ens han precedit? La publicitat promet la felicitat futura convencent-nos de la nostra desgràcia present (real o no). La compra del bé ofert canviarà la situació, almenys, fins que aparegui el nou model. La cultura de tenir es concreta en la felicitat per diners. La societat de consum es va transformant en la societat del malestar, com el ruc que s’esgota perseguint la pastanaga que mai no arriba. En el fons, tots busquem el mateix: pau, felicitat, èxit i salut. La diferència està en la manera de buscar-ho. A occident tot és molt immediat i materialista. La felicitat no és material. Està a l’interior del teu cor, de la teva ment, de la teva consciència i de la teva ànima.
Com explico i promoc en el meu llibre “vint-i-un dies buscant la felicitat”, la felicitat no és una cosa que ens ve donada, és una actitud que construïm i entrenem cada dia, és l’elecció de cuidar-nos a nosaltres mateixos, exercitar la gratitud pel que és bo a la nostra vida i per les persones que estimem. La felicitat és aprendre a animar-nos en els mals moments i gaudir dels nostres èxits, és aprendre a controlar els nostres impulsos i no sentir-nos culpables pels nostres errors. Les persones felices no són les persones que mai ploren, que mai no cauen, que semblen tenir tot el que necessiten, que han tingut una vida fàcil. Les persones felices de debò són les que es coneixen, s’ofereixen, es marquen un rumb, s’escanegen, prenen decisions, eliminen prejudicis, s’ocupen sense preocupar-se’n, s’accepten i accepten la mort, es dediquen cinc minuts al dia, pensen, diuen, fan i senten el mateix, tenen un lloc màgic, eduquen les seves emocions, es fan homenatges, saben desconnectar, tenen sentit comú i sentit de l’humor, valoren el temps i donen gràcies per allò que la vida els porta cada dia. Les persones felices són en definitiva aquelles que espremen la vida al màxim siguin quines siguin les circumstàncies.
