Ona Martínez, portaveu municipal d’ERC
El que ha passat no ens sorprèn. La notícia que la tinenta d’alcalde –i, en aquell moment, alcaldessa accidental– Maise Balcells dimitís no ha estat cap sorpresa dins d’aquest mandat mogudet i poc profitós causat pel problema de desconfiança que arrossega el govern Ballart.
Repassem els fets: quan encara no hem arribat a la meitat del mandat, ja han dimitit dues regidores, Sarai Gascón i Maise Balcells, que s’incorporaven al projecte com a garants del bon govern i d’expertesa en els seus camps. De fet, eren les números 2 i 3 de la llista electoral i la primera tinenta d’alcalde i, sovint, alcaldessa accidental. Que dimiteixin persones cabdals del projecte genera desconfiança entre la gent.
I va ser per la impossibilitat de mantenir una mínima confiança que Esquerra Republicana vam sortir del govern municipal l’octubre passat. Una desconfiança que s’havia anat generant pels cops de timó i intents de marxes enrere en projectes del mandat passat com el de la revolució verda i per una evident manca de generositat i de projecte real de ciutat, col·lectiu i construït conjuntament.
Una desconfiança que augmenta entre els veïns i entre els companys de l’Ajuntament quan un dia dius A i el següent dius B, quan, per exemple, a uns veïns se’ls diu que els contenidors aniran a una banda i als de la vorera del davant se’ls diu que aniran a la banda contrària, o quan s’abandera la revolució verda com a lema, però s’intenta fer marxa enrere en la vianalització que havíem aconseguit amb èxit el mandat passat o, ara, reobrir un enorme pàrquing al bell mig del centre sense que serveixi per transformar la mobilitat en superfície.
En aquest context, la pèrdua d’una política solvent, coherent i amb ganes i capacitat de buscar consensos com Maise Balcells, a qui voldria agrair la feina i vocació de servei públic, no ajuda a reconstruir confiances. Mai és bo perdre persones amb talent. Primer, per la desconfiança que genera entre la gent i el govern. Segon, perquè dificulta projectes pensats en gran. Tercer, per a la mateixa política: si fitxes talent és per deixar-los fer, decidir, impulsar i transformar. Si el talent marxa, es redueixen les possibilitats d’atraure talent futur i l’antipolítica guanya.
La confiança de Terrassa i la gent de Terrassa cap al govern s’ha trencat: una molt mala notícia per al govern, però sobretot per a la ciutat. La confiança és imprescindible per construir, per avançar, per transformar.
Esquerra Republicana estem preocupats pel present i pel futur de Terrassa. La ciutat necessita construir confiances amb urgència, perquè la desconfiança alenteix i atura la ciutat. Preocupats perquè la nostra màxima prioritat és que la ciutat millori perquè la vida de la gent millori. Ho vam demostrar el 2019, ho vam tornar a demostrar el 2023 i, fins i tot, l’octubre del 2024. Ho hem demostrat en cada decisió presa amb l’objectiu de ser on podem ser més útils. Impulsant el canvi primer, la continuïtat del projecte iniciat després i, quan l’hem vist en perill de mort, sortint per forçar acords per la ciutat, com ja hem aconseguit en les grans negociacions de pressupostos i del debat de l’estat de la ciutat. És per això que, ara, amb la mateixa voluntat, oferim des de l’oposició una nova mà estesa al govern perquè la ciutat pugui recuperar la confiança. Una mà estesa no per tornar a entrar al govern, haurien de canviar molt les coses, sinó per teixir uns consensos mínims per Terrassa. Allò que deia el Xavier Marcet al seu article de dissabte: que passin coses i no cosetes. Si han de passar coses bones, ERC hi serem.
