Ana Copado, waterpolista
Els seus dos germans més grans jugaven a waterpolo i ella, per prescripció mèdica, va començar fent natació perquè, llavors “no hi havia secció femenina a Rubí”. Més tard, es va crear i va viure com un equip començava “des de zero” fins a la seva consolidació. Va començar a entrar en les convocatòries del seleccionador i va poder estar amb la selecció absoluta als Jocs Olímpics de Londres 2012, on es va penjar la medalla de plata.
Després del CN Rubí va passar per CE Mediterrani, CN Montjuïc, CN Sant Andreu i CN Terrassa, fins que va plegar. Sempre jugant de portera i competint “al màxim nivell”. Diu que no va començar a competir “amb aquesta pretensió perquè abans de ser waterpolista era nadadora i era bastant normaleta, tirant a dolenta”, si bé afegeix que “sempre he sigut una mica ambiciosa i de voler superar-me a mi mateixa. Va ser més un repte personal que no pas pensar que podia arribar”.
De la seva trajectòria es queda amb “aquella sensació de vestuari, de família, d’equip” i és del parer que “l’esport, en general, m’ha ensenyat la constància, el treball, el respecte a les teves companyes, la lluita…”. La plata dels Jocs és el seu màxim èxit esportiu, però té un record especial de cada equip en què ha jugat i són “de coses viscudes amb les companyes, més que d’èxits esportius”.
Fa uns vint anys que es dedica a la Prevenció de Riscos Laborals. Ha fet d’entrenadora de waterpolo, a Granollers i a Terrassa, i encara continua jugant amb l’equip de màsters de Rubí.
