El programa de TV3 “Eufòria” el va posar en primer pla musical i ara treballa de valent per conduir la seva carrera artística. A Fredrik li agrada compondre les seves pròpies cançons i els hi aporta una sèrie de tocs relacionats directament amb les tradicions catalanes, com les sardanes o el ball de bastons.
Quina classe de cançons veuran els espectadors que vagin al seu concert? Seran cançons merament en català, en les quals involucrarem també molts tocs culturals, des d’una havanera barrejada amb una sardana, on hi haurà un grup de sardanistes ballant, a una cançó barrejada amb ball de bastons, on actuarà un grup de bastoners. També hi haurà un espectacle audiovisual, on projectarem algun videoclip i hi haurà una noia que també ha estat a Eufòria, que també cantarà.
És aquest el seu format favorit en una actuació? La majoria seran temes propis. En el format encara estem treballant, al cap i a la fi, fa molt poc que estic començant, diguéssim, a llançar la meva carrera artística. Llavors, de mica en mica, aniran sortint cançons, també barrejades amb diferents tocs de cultura catalana.
Totes les cançons són seves? Sí, però, per exemple, “Ball de bastons” és una cançó que és l’himne dels Segadors barrejat amb un tema propi i barrejat amb el ball de bastons. I amb Lluís Llach també, com a col·laborador. Hi haurà una cançó que, és el “Cant dels ocells” barrejat amb la “Dansa de la mort”. També faré una versió en català de “Grande Amore” i cantaré “Rosó” (Pel teu amor).
I perquè aquesta barreja amb la cultura catalana? Per diferents motius. Primer perquè és la llengua en la qual m’expresso millor, però més enllà d’això, soc nascut a Suècia i la meva mare és de Llançà i allà tinc família de sempre i, quan vaig venir aquí, el que més em va enamorar de la música tradicional catalana, en concret, van ser les sardanes. I el que vull fer amb la meva música és precisament això, incloure i també aportar modernitat a coses que avui dia estan en descens.
Què opina que molts artistes s’hagin de donar a conèixer en un concurs de la televisió? Ja no es tracta d’un programa de la televisió, crec, sinó de què has de fer per poder entrar. Moltes vegades ja no es tracta del teu talent o del teu nivell que tens actual, ni res d’això, si no es tracta de, ostres, mira, no t’hem agafat perquè en els perfils que buscàvem aquest any no hi encaixes. I això, clar, no té res a veure ni amb el talent ni amb el que pots arribar a demostrar. Però al final és com tot, picar pedra i potser aquest any diuen que no i l’any que ve et diuen que sí.
Tenia clar de sempre que es volia dedicar a la cançó? Des dels dotze anys, tinc clar que em vull dedicar a això. Però també tinc molt clar que aniré trobant el meu camí i la vida em posa a llocs i circumstàncies que dic, ah, mira, haig de fer això o ah, mira, haig de fer allò altre. I veure el teu creixement personal, a part del musical també, a partir dels anys, també és molt maco.
Ara hi ha moltes plataformes i sembla que tothom s’atreveix a cantar. És més complicat fer-se un lloc? A mi mai m’ha fet por el fet de marcar una diferència. Moltes vegades es fa un estil i tothom va a fer aquest estil. Es fa un altre estil, tothom va a fer aquest altre estil. Penso que, personalment, la música que millor faig no hi ha algú més que faci alguna cosa semblant i sigui bo o que vagi bé o tal, ja no depèn de mi. Crec que no em sento representat per la majoria d’estils que hi ha a fora i això sí que sé que és un tret distintiu, com una marca personal.
Té clara la idea de compondre els seus propis temes? El que necessito és crear, encara que només que sigui per a mi, però crear és una necessitat avui en dia i moltes vegades no sé quin estil sortirà ni quina cançó faré a continuació.
El seu projecte es diu “Projecte 360”. D’on surt el nom? Neix arran del programa “Eufòria”, que sempre deien que bé, jo em sento un compositor 360, que ha passat per molts estils. Moltes vegades un estil musical representa una emoció en concret. I el fet està en poder-te sentir còmode en tota aquesta amalgama de diferents estils que representen diferents sentiments.
Toca algun instrument? Sí, en el concert tocaré piano i flauta de bec. Però també toco una mica la guitarra, la gaita o l’acordió. És inevitable, veig un instrument i el vull tocar. La música serveix, a part de per entendre’t a tu mateix, per saber com comunicar-te amb els altres.
