“Si vas al cinema, hòstia, tot passa a ciutats dels Estats Units”. És la constatació -o queixa del dibuixant Oriol Hernández (Terrassa, 1983), conegut artísticament com a Oriol “Vlak” (o senzillament “Oriol”). Oi que l’autor de ‘Superman’ és nascut a Nova York i per això ambientava la història a la seva ciutat?”, prossegueix Oriol. “Doncs jo n’estic fent un de Terrassa”, diu amb una rialla. “Al final parles del que coneixes”.
Pocs minuts després, el pare i la mare del dibuixant saluden per sorpresa l’Oriol, mentre atén aquest cronista. “Veus?”.
Efectivament, Terrassa no té res a envejar a una altra ciutat, com a escenari on ambientar un còmic. Probablement, tampoc en té de més: no és una qüestió de xovinisme.
I ara serà escenari del nou còmic d’Oriol Vlak, que està previst que l’editorial Norma Còmics publiqui al llarg de 2026 en castellà. “M’agrada molt la Terrassa industrial, que sortirà tant amb obres com el Vapor Aymerich com en alguns dels mateixos personatges”, avança Vlak.
El dibuixant Oriol Vlak / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Però no com escenari neutral. “La Terrassa industrial és la d’un creixement constant, que intento portar al ridícul”, sosté Oriol. “Com ara el fet que siguem la tercera ciutat de Catalunya a la que més vindria de gust venir a veure”, diu, o el fet que el creixement demogràfic estigui desbocat, acostant-se als 230.000 habitants. També s’hi veurà el Parc de Vallparadís, tot i que a la novel·la gràfica “no s’explicitarà en cap moment que és Terrassa”.
Ara bé, serà fàcilment reconeixible a la ciutat. “De fet, és una aventura amb alguns punts autobiogràfics, dins d’una ficció”, matisa el dibuixant. Aquest matís és important, ja que és el primer cop en què Vlak és tant el dibuixant com el guionista de la trama: Autoria total (i, per tant, responsabilitat al 100%).
Aquest aire autobiogràfic està present des de l’origen del projecte. “Un amic meu, amb el que feia dibuixos amb fum, va morir en accident. Tenia 23 anys. I resulta que fa un temps, em va pegar per dibuixar una escena en la qual sortíem ell i jo. Era com una metàfora, com si se l’emportessin. I des d’aquí, vaig continuar”, sosté.
El parc de Vallparadís, a les pinzellades d’Oriol
De fet, el còmic també li ha servit com a teràpia personal. “El vaig començar en una època de molts de canvis, tant laborals com personals”, diu. “Així que ho vaig veure com una oportunitat”. El resultat encara no està finalitzat (“em queden algunes pàgines!”, diu amb una gota al front), però espera entregar-lo a l’editorial aquesta tardor.
Sense fer espòilers, avança que està protagonitzat per un gat, un llop i una cria de sirena. A més a més, també sabem que hi està barrejant escenes en blanc i negre amb d’altres a color.
Tanmateix, no és el primer còmic que situa a Terrassa. “Vaig fer ‘Egara’, ambientat en una Terrassa futurista, postapocalíptica, en aquella Terrassa de nit en la qual ni hi camina ningú”. Tanmateix, no va trobar editor.
El vapor Aymerich, a les pinzellades d’Oriol
Ara sí: El 2026 està previst que arribi la seva següent obra després d’“El Oro del tiempo”.
La curta vida d’un a novetat a les llibreries
Oriol Hernández es mostra prou crític amb la indústria editorial actual. “La vida d’un llibre és molt accelerada. Aguanta un mes a la llibreria. I si no n’has venut prou, te’l treuen”, enraona. A parer seu, les grans editorials publiquen a dojo. “I amb que algú li surti bé i venguin milers d’exemplars, ja els va bé. I així, deixen cremar la resta d’exemplars”. O sigui, és una paradoxa: “Es publica molt, però tenen molt poca vida”. En el món del còmic, només autors com Paco Roca (“Arrugas”) o la saga de “Blacksad” venen desenes de milers d’exemplars.
