Joan Carles Folia, Coach Advance Life
La gent sol considerar la segona meitat de la vida com un declivi, ja que renuncia a contracor a algunes habilitats. Les persones envellim i ens tornem menys hàbils del que érem a la joventut i estem menys satisfetes amb el nostre rendiment.
Passem d’una intel·ligència fluida basada en la creació, la innovació i la projecció a la intel·ligència assentada o cristal·litzada en què tot es recolza al damunt de la síntesi, poder compartir i l’experiència.
L’esperança de vida en l’època de l’imperi romà era de no més de 40 anys com a mitjana i si havies nascut en situacions acomodades, 50. No hi havia possibilitat d’entrar en un segon revolt. 2.000 anys després, la nostra esperança de vida ha crescut en 35 anys i quan les capacitats físiques i mentals comencen a disminuir, al voltant dels 45 anys, encara ens queda la meitat de la vida per exhaurir. Molts cops se sent gent que diu que abans les persones no patien malalties com càncer, diabetis o hipertensió. Jo diria que tenim una explicació molt més lògica: fins fa poques dècades, molta gent simplement no arribava a l’edat per desenvolupar càncer o patir infarts, i alguns que havien mort de càncer no en coneixien la causa; els familiars simplement deien que havia mort “de vell”. L’ésser humà sempre ha tingut el mateix límit de longevitat des de la prehistòria, però abans morir “de vell” era un privilegi d’uns molt pocs, ara ja és la “norma”, i amb els avenços de medicina, molts ja ho considerem un “dret”. Arribat en aquest punt, cal veure aquesta segona part, aquest segon revolt com una gran oportunitat de gaudir de tot allò que ens ha proporcionat el primer. Parlo de situacions, circumstàncies i control emocional. En el segon revolt cal convertir les nostres pèrdues i febleses en fortaleses. Alliberar-te de les cotilles dels primers anys de vida et dona la possibilitat de viure des de la llibertat absoluta de fer el que et dona la gana sense gaires lligams externs, sense que el soroll dels altres t’afecti una merda. Les escoles de negocis s’estan adonant de les oportunitats que representa aquest segment de gent experta i estan creant programes de tutoria inversa per a professionals que vulguin traslladar la seva experiència a noves generacions.
La maduresa també és un moment en què els valors personals que ens han guiat al llarg dels anys adquireixen més significat i poden formar part d’una narrativa per ser transmesa als col·lectius més joves. Valors molt consolidats que són indestructibles tot i el vertigen del nou segle.
El segon revolt no és viure més, sinó viure millor, viure diferent, viure plens, participants i integrats i depèn molt del nostre estil de vida, els nostres projectes i la nostra actitud. La vida és un procés en què hem d’anar traient capes i, només a la segona meitat de la vida arribem al que realment som, a la pedra preciosa oculta. Aquestes capes són el que els altres pensen de nosaltres, l’ego, la nostra educació, els mandats familiars… i ara ja no cal afegir coses, el que cal és donar sortida als pendents de la vida, a allò que realment ens queda per fer. Sòcrates deia: “Una vida no examinada no val la pena viure-la”, i tenia tota la raó. El primer revolt ens ha de servir per muntar-nos la vida, sigui la que sigui, el segon ha de ser com un final de festa. Per mi una bona mort és morir en pau, sense dolor i sentint que he pogut tenir converses profundes i significatives amb la gent que més m’estimo i ens hem pogut acomiadar amb serenor. Marxar sentint que he pogut viure la vida que volia viure i de manera intensa.
