Salvador Cristau Coll, bisbe de Terrassa
El papa Francesc ha proposat, més d’una vegada, que hi ha tres expressions que qualsevol matrimoni hauria de fer servir almenys una vegada al dia: “si us plau”, “gràcies” i “perdó”.
Per això, podem imaginar uns esposos cristians, un matrimoni qualsevol que, després d’un dia feixuc de treball arriben el vespre a casa, després de dedicar un temps als fills escoltant-los, jugant, pregant, després de sopar i mentre els nens ja dormen comparteixen també ells un temps per escoltar-se, per pregar junts, per demanar-se perdó l’un a l’altre, demanant perdó a Déu, donant-li gràcies pels dons rebuts i manifestant-se aquest agraïment també entre ells. I segurament sense parlar gaire, potser mirant al cel i tot mirant-se l’un a l’altre, contemplen a Déu present amb el seu amor en els seus cors.
Certament, aquesta ens pot semblar una descripció no sempre real, encara que més aviat hauríem de dir que és un ideal que haurien de tenir present i viure els esposos, una actitud que hauria de ser habitual en aquesta comunitat de vida i amor que és el matrimoni i la família. I això, enmig evidentment dels problemes i les dificultats inherents de la vida en aquest món, perquè aquest projecte meravellós que és la família cristiana no deixa de ser un teixit de lluites i joies, de dificultats i consols que compta amb l’ajut de la gràcia de Déu, que s’ha compromès en el sagrament del matrimoni a ser present en el camí que suposa la vocació matrimonial.
Aquesta setmana que comencem se celebra a les diòcesis la Setmana de la Família i això ens ha d’animar a pregar per tots els matrimonis del món, especialment els cristians, i també pels joves que senten cridats a aquesta vocació. Perquè el matrimoni, com a estat de vida, és una vocació que està inscrita en el projecte creador de Déu, que en el principi els va crear a imatge i semblança seva, home i dona els va crear, diu el llibre del Gènesi. El Senyor crida els esposos a reproduir sacramentalment l’amor, entrega i acollida de Crist i l’Església (cf. Ef 5,32). I com a tot sagrament, hi ha una presència especial de Crist conferint la seva gràcia per tal que els esposos puguin créixer en la santedat a través de veure Crist en l’altre cònjuge. No hi ha dubte que és una de les meravelles de la creació.
Ho recordava el papa Francesc a l’exhortació apostòlica Amoris Laetitia, n. 120: “El matrimoni és un signe preciós, perquè quan un home i una dona celebren el sagrament del matrimoni, Déu, per dir-ho així, es “reflecteix” en ells, imprimeix en ells els mateixos trets i el caràcter indeleble del seu amor. El matrimoni és la imatge de l’amor de Déu per nosaltres”.
Així, aquells que tenen la vocació matrimonial no només són cridats a ser imatge de l’amor de Crist i l’Església per a l’altre cònjuge, sinó per a tota l’Església. Els matrimonis han de ser un recordatori vivent de com Crist ha estimat l’Església: “L’estima tant, que s’ha entregat a la mort per ella” (Ef 5,25). I a la vegada que necessita la gràcia de Déu necessita també la fidelitat i la constància en la pregària i d’una autèntica espiritualitat matrimonial. I a més, aquesta “església domèstica” que és la família, així com comparteix l’amor de Déu entre ells ha d’estar oberta també a l’amor i l’acollida dels germans, especialment aquells que més ho necessiten.
El Senyor encomana als matrimonis una tasca preciosa, perquè si no n’hi havia prou amb ser reflex de l’amor de Crist i l’Església, també els crida a cooperar amb l’amor creador de Déu. A través de l’amor dels cònjuges, Déu dona llum a una nova vida, en la qual els pares hauran de ser intèrprets d’aquest amor que Déu els té. En la paternitat i la maternitat, els fills han de poder veure-hi i descobrir l’amor de Déu i la seva providència.
I així, fent junts cada dia el seu camí, l’un al costat de l’altre, mirant el cel, preguen l’un per l’altre, preguen pels seus fills, preguen perquè l’Església els sàpiga acompanyar i perquè cada dia més joves descobreixin i valorin el gran tresor que ells han descobert, la gran meravella de la creació que és la família!
