Plaça Vella (1977-2025)
A la imatge més antiga, que és de 1977, any en què la cançó “L’oiseau et l’enfant”, de Marie Myriam, va guanyar el festival d’Eurovisió, es pot veure un dels llocs amb més concurrència de joves de l’època i posteriors. Aquesta visió de la Plaça Vella podria dur a engany, perquè aquestes barres, que popularment, hi havia gent que les comparava amb les d’un galliner, a algunes hores del dia, estaven a petar. No obstant això, cal revelar que aquesta instantània és del mes d’agost, quan una gran part de la ciutadania estava de vacances, fora de la ciutat.
Fotos: Ramon Navarro/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Era un ritual de molta part del jovent de llavors. Nois i noies es trobaven, generalment a la mateixa zona i els que tenien sort, podien seure. Els altres, havien de romandre dempeus. Es parlava, es discutia i, perquè no, també es lligava o, si més no, s’intentava. Després de les classes o de la feina, era un hàbit que, un sector d’aquest jovent, complia religiosament, fins i tot els caps de setmana, quan es tenia més temps per parlar, discutir o lligar. O les tres coses a la vegada, que també es poden donar.
Altres joves
Cert és que, a altres parts d’aquesta mateixa plaça, s’aplegaven altres joves de diferents gustos i maneres de vestir. Uns eren considerats els “pijos” i altres rebien altres apel·latius, depenent de diverses circumstàncies. Els que ho van viure, ja saben de què va tot.
Com es pot contemplar a la fotografia actual, ja no queda res d’aquestes barres. Ara és un espai diàfan, gran concepte que apareix a aquells programes de reformes en habitatges.
