És possible que hagis estat assegut al bar d’Amics de les Arts centenars de vegades… I que les seves atapeïdes parets de quadres et semblin més conegudes que les de casa teva. Però la pregunta, avui, és: de qui són? O formulat d’una altra manera: saps que t’estàs bevent una cerveseta sota d’un quadre del Suri?
Precisament per posar llum a la foscor de la clientela habitual, acaben d’editar un catàleg que indica el nom del pintor, el nom de l’obra i l’any de creació. Talment com hi ha la carta d’entrepans i hamburgueses, a partir d’ara també hi ha una “carta de quadres”. Es podrà consultar demanant-la a la barra del bar, on es va estrenar ahir a la tarda.
La curiosa iniciativa té l’origen en una proposta de Cecília Canal Cardús, cambrera d’Amics de les Arts. “No passa cada dia, però sí que és habitual que algun client ens pregunti per la història d’algun quadre”, explica. “I em vaig dir: ostres, seria tan guai saber de qui són… Perquè tots amaguen històries xules”, afegeix Canal Cardús.
Dit i fet, va contactar Ricardo Alavedra, membre de la Junta i fill del pintor i expresident de l’entitat Salvador Alavedra. Ell ha estat el responsable d’actualitzar en els darrers tres anys l’inventari del Fons d’Art, compost per unes 700 peces. “És una col·lecció de pintures que els artistes han anat donant a Amics de les Arts al llarg de dècades”, explica. La majoria són de pintors que alhora eren socis de l’entitat, però n’hi ha de tot.
Ricardo Alavedra al bar d’Amics / NEBRIDI ARÓZTEGUI
Al bar tot just s’exposa una petita part, als quals cal afegir els quadres que decoren les sales de l’edifici Casino (el que s’entra pel carrer de Sant Pere), així com alguns a la Nova Jazz Cava i els emmagatzemats.
Com era Amics l’any 1941
Si agafem la “carta de quadres”, podrem identificar els quadres del bar. Probablement, una de les joies de la corona són dues obres autoreferencials de Jacint Morera (de 1941 i 1949), en les que retrata l’ambient bohemi i ple de fum de l’interior del cafè-bar en els anys 40.
De fet, Morera és el pintor amb més obres exposades al bar. També hi ha diverses aquarel·les de Josep Maria Martínez Lozano, una altra insígnia dels pintors “de la casa” del segle XX. Es pot veure, per exemple, la gran “Marina” i “Festival de teatre”.
També destaquen les obres de Josep Badia i Ramon Cortés. Continuant amb el tall més clàssic, podem observar un gravat de Mateu Avellaneda del carrer de la palla, si bé és una litografia. Està acompanyat per una adaptació de Colomí Domènech.
La “carta de quadres” i la carta del menjar / NEBRIDI ARÓZTEGUI
I cal aturar-se a destacar la fotografia (una de les poques) d’Alicia de Larrocha. “Va ser una cèlebre pianista que, en una visita, va donar aquesta fotografia seva, en la qual apareix tocant el piano quan tenia 4 anys”, explica Ricardo Alavedra. A més a més, està dedicada del seu puny.
També es pot veure un retrat de l’escriptora Anna Murià, en forma del collage que li va confeccionar Pere Alavedra (oncle de Ricardo i també expresident de l’entitat).
Més curiositats, aquesta pels més veterans: Un retrat de la Lourdes, que va regentar el bar durant anys. De fet, Lourdes Serra (que té un Capgròs de l’Any) surt en dos quadre: el seu retrat, datat de 2002 i elaborat per Jordi Ros; i en el quadre de Jacint Morera de 1949, “La penya dels ximples”.
Recordar el tiroteig
Tanmateix, els quadres més famosos del bar d’Amics de les Arts són els dos que van rebre l’impacte de sengles bales, en l’atemptat d’ultradreta (en forma de tiroteig contra la façana) de 1980.
“Els dels forats de bala són quadres que és habitual que algú els assenyali, mentre els hi mostra a un amic”, explica Cecília Canal Cardús. De fet, les bales són l’anècdota estrella del bar d’Amics de les Arts.
El quadre de Jacint Morera data de 1941
Tant és així que justament el dijous 13 de febrer serà recordat amb la instal·lació d’una petita placa explicativa (18.30 hores), a la façana del carrer del Teatre (en el marc del programa Terrassa té Memòria).
Però hi ha historietes, miris on miris. Amb quadres d’Anna Clariana, Robert Cabeza, Jan Baca, l’Edi, Antoni Guell…
Fins i tot hi ha altres dues pintures autoreferencials, que plasmen la rotllana de tertulians de cada tarda (a les pinzellades de Jesús Samaniego).
I com no: fer-se una cervesa sota d’una pintura de l’estimat Suri. Concretament, “Neu a les bordes d’Andorra”, que Floreal Soriguera va pintar el 1977.
