Txetxu Sanz
L’habitatge ha esdevingut un tema d’interès. No per ser un problema nou, sinó perquè la societat ha decidit que fa massa temps que el patim perquè els poders públics no actuïn.
Però l’habitatge no implica exclusivament la seva construcció. El creixement de població requereix l’actualització dels serveis públics en funció d’aquest increment d’usuaris. Serveis sanitaris, educatius, esportius, de lleure, de manteniment, de seguretat, etc. s’han de planificar perquè aquesta realitat que ha d’arribar no provoqui situacions de conflictivitat.
L’anunciat augment de població a prop de cinquanta mil nous empadronats pressionarà uns serveis ja incorrectament dimensionats. No es tracta només d’incrementar recursos per a aquests nous veïns, sinó que s’ha d’actuar de manera urgent per donar resposta a les necessitats actuals.
Al barri d’en Pere Parres, per exemple, s’han construït diversos edificis amb un creixement important de població sense que, avui dia, tinguem coneixement que els serveis descrits hagin incorporat nous recursos. De fet, el CAP Rambla es considera el més saturat de tot Catalunya, amb programació de visites al metge de capçalera a trenta dies. Per tant, a la pressió existent caldrà afegir aquest increment que repercutirà sobre els treballadors dels serveis públics, que hauran d’atendre més població en el mateix horari. És cert que algunes plantilles han crescut, però perquè amb anterioritat ja existia un dèficit alarmant.
Terrassa ofereix una oferta immobiliària, de compra, econòmicament més assumible per a aquelles famílies que no disposen de grans recursos. Així, parlem d’incorporació de població treballadora, amb necessitats de serveis o ajuts socials i, per tant, usuaris potencials de recursos públics i serveis de proximitat.
Aquesta realitat no ha de ser un inconvenient per a la ciutat sempre que en siguem conscients i es treballi per atendre-la i, paral·lelament, per revertir aquells aspectes que siguin més perjudicials, especialment la manca d’ocupació, millora dels serveis públics i la seguretat, entesa de manera àmplia. També cal assolir la integració als nostres barris d’aquests nouvinguts/des.
Però no podem mirar cap a una altra banda. Terrassa, per aquests baixos preus immobiliaris i la seva proximitat i connectivitat a la gran àrea metropolitana, ha esdevingut una ciutat d’acollida. Per això hem d’estar preparats per fer front a l’impacte d’aquests nouvinguts i reclamar nous projectes que aportin nova economia amb valor afegit.
Economies que impulsin altres sectors com ara el comerç local, nous jaciments d’ocupació, una xarxa de transport públic més àmplia, etc.
Terrassa no ha de ser la ciutat contenidor de l’Àrea Metropolitana, Terrassa és l’oportunitat de moltes famílies!
