Joan Carles Folia, Coach Advance Life
Tal com defensava Erich Fromm (filòsof i psicòleg social), hi ha dues tipologies de persones: els que busquen “tenir” i els que busquen “ser”.
Els primers estan interessats en coses com el poder i els diners, mentre que els segons busquen la satisfacció personal i el desenvolupament de l’autonomia, la llibertat i la intensitat pura del fet de viure. Els éssers humans necessiten tant “ser” com “tenir”, però l’excessiu èmfasi a l’últim és una de les principals causes de la infelicitat en les societats occidentals.
Aquesta confusió entre “ser” i “tenir” és una de les principals fonts de desassossec entre les persones. Moltes persones creuen que l’èxit i la felicitat es troben a l’exterior, en coses tangibles com els diners, una bona feina, una casa bonica, etc. Però allò que realment ens fa feliços és la nostra manera de ser, no el que posseïm. La gent sovint se sent insatisfeta amb la seva vida perquè no se senten realitzats en allò que fan o no tenen allò que consideren com a èxits externs. Això és perquè estan basant la seva felicitat en l’exterior, en coses que no poden controlar.
D’altra banda, les persones que tenen una mentalitat interna són més felices i satisfetes, ja que comprenen que la vida no és perfecta i que no sempre podran tenir allò que volen. Accepten les coses com són i s’enfoquen en allò que poden controlar, com la seva actitud i el seu comportament. Conec persones que se senten realitzades perquè elles o les seves parelles tenen grans cotxes, pisos a grans ciutats i apartaments a prop del mar i d’aquesta manera se senten poderoses i superiors als que no tenen tot això, són capritxoses. També conec gent que no té res, res vol dir res, però que la seva grandesa i felicitat rau en la seva essència, en la seva bondat i en la seva solidaritat. De fet, “ser” se centra en l’autenticitat i la connexió emocional, mentre que “tenir” s’enfoca en la possessió material i l’estatus social.
Conrear el “ser” implica desenvolupar una consciència més gran d’un mateix, acceptar les nostres imperfeccions i buscar la plenitud en les nostres relacions interpersonals. L’excés d’enfocament en “tenir” pot generar ansietat, competència desmesurada i una sensació constant d’insatisfacció. Com postula Fromm, “ser” representa “l’essència mateixa de la humanitat, la capacitat de desenvolupar el nostre potencial creatiu, establir relacions autèntiques amb els altres i trobar un sentit profund a la nostra existència”. És important destacar que l’enfocament en “ser” ens permet assolir més plenitud i realització personal, ja que ens connecta amb la nostra essència més profunda, les nostres passions i la nostra veritable identitat. Mentre que l’obsessió per “tenir” ens allunya de nosaltres mateixos i fomenta la superficialitat i la recerca constant de més i més, sense trobar una veritable satisfacció. Cal comprendre que l’anàlisi de “ser” o de “tenir” no vol establir una diferència absoluta entre tots dos conceptes, sinó més aviat convida a reflexionar sobre l’equilibri necessari entre ells.
A la societat actual, és comú sentir la pressió de tenir més coses, d’assolir un estatus determinat, però és important recordar que la veritable felicitat rau en l’ésser, a cultivar les nostres capacitats emocionals, intel·lectuals i espirituals.
Les persones abans de morir sempre manifesten que les seves vides han estat buides de coses que no tenen res a veure amb els béns materials i, en canvi, sí amb la seva vocació de riquesa interior. Gaudir dels moments, de les persones i d’allò que volien fer.
Per acabar, us diré que un dels perfils que més em trobo a la meva consulta és persona de 50 anys, ben posicionada econòmicament i totalment desmotivada pel fet de viure. Com sempre i després d’aquest article us convido a pensar-hi.
