Jai Ramchandani, conductor d’autobús
El seu pare va arribar a Terrassa l’any 1984, procedent de l’Índia i la resta de la família va fer-ho un any més tard. Tenien una botiga d’electrodomèstics al carrer de la Font Vella, recorda. “A casa, hem seguit els costums d’allà i parlem hindú i hem mantingut la cultura també”, però s’ha integrat perfectament a la vida d’aquí.
Quan va acabar l’etapa de secundària, va posar-se a treballar, malgrat que admet que li hauria agradat estudiar arquitectura. La seva primera feina va ser repartint pizzes per la desapareguda Orange i, posteriorment, va entrar a treballar al Quiosc del carrer Nou. Més tard, ho va fer en una empresa italiana del sector del motor, que treballava per a marques com Yamaha o Honda. Va tornar al Quiosc i, finalment, es va treure el carnet per poder portar autobusos i va entrar a TMESA.
Gairebé sempre “he tractat amb gent i he treballat de cara al públic i m’agrada molt, però a vegades, és complicat”, explica. Afegeix, de seguida, que, al final, “la feina compensa”. Conduir sempre li ha agradat i assegura que fer-ho en un autobús no és com portar una moto, que és una de les seves aficions, i detalla que “els tres primers mesos van ser durs”, però després “vas dominant la conducció i t’acostumes”. També apunta que “portar a gent és una responsabilitat molt alta”.
Ha tornat a l’Índia quan ha pogut. El passat mes de novembre hi va tornar per portar les cendres de la seva mare i ho ha trobat força canviat. “Feia 35 anys que no em veia amb alguns parents”, diu.
