Els mòduls prefabricats en centres educatius catalans s’han disminuït des dels 1.006 registrats el curs 2021-22 fins als 937 que consten aquest any acadèmic, cosa que suposa una caiguda del 7,4% en tres anys. Enguany, són 43 els barracons que assegura Educació que retirarà dels centres, obra que costarà 637.925 euros. Res comparat amb els 4,3 milions d’euros que es pagaran paral·lelament per la instal·lació de 18 nous mòduls prefabricats durant aquest any. I és que els mòduls són una solució momentània, temporal, per donar temps i aire als projectes de construcció, reconstrucció o reparació dels edificis escolars. S’habilita un (o diversos) mòduls per situar-hi una classe, un gimnàs o un laboratori, entre d’altres, amb el compromís de tenir l’espai escolar llest tan abans com sigui possible. El cas és que en ocasions, aquesta espera sembla eterna.
El Vallès Occidental és una de les 4 comarques amb més unitats dels esmentats barracons, i Terrassa n’és una de les principals causes. Només superada per Sabadell (20), Terrassa compta amb 14 mòduls escolars prefabricats distribuïts a 5 centres educatius: l’Institut Nicolau Copèrnic, l’Institut Torre del Palau, l’Institut Can Roca, l’Escola Sala i Badrinas i l’Escola Auró.
Un dels mòduls de l’Escola Sala i Badrinas / Nebridi Aróztegui
Hi ha d’uns que no suposen cap problema aparent ni entre el centre, ni entre les famílies i els alumnes, com el mòdul de l’Institut Can Roca. Des de després de la pandèmia, hi tenen dues classes de segon de batxillerat al mòdul, al pati, perquè no hi havia prou espai. Un fet que assenyalen des de direcció, es deu a la sobredimensió de l’institut. No hi ha previsió de millores o reconstrucció del centre perquè s’espera tornar a dimensionar les línies de l’institut a les quatre classes per curs. L’AFA de Can Roca tampoc hi té cap inconvenient amb el mòdul.
Barracons amb 5, 10 o 15 anys
Sí que es percep crispació a l’AFA de l’Institut Torre del Palau, on hi ha 3 mòduls d’entre 5 i 10 anys mantinguts dins el centre, calculen. Cadascun d’ells preparat per encabir-hi dues classes. En total són 5 els grups que duen a terme la seva jornada dins dels barracons: 4 quarts de l’ESO i un dels batxillerats. Des de l’AFA es denuncia que els alumnes viuen en condicions que “freguen la insalubritat”, ja que passen fred a l’hivern i calor a l’estiu, se sent a la classe del costat en tot moment, i quan plou, s’embassen i s’emplenen de fang perquè els accessos són per terra. Com a centre públic, se senten abandonats pel Departament d’Educació.
El centre està pendent d’una licitació d’ampliació que s’hauria d’haver dut a terme l’any passat, i ara es busca completar per l’any vinent. L’empresa que hauria d’haver fet l’ampliació que ja estava licitada, va preferir pagar la multa renunciant a l’obra, perquè havien augmentat els preus dels materials. Ara s’està tornant a licitar, però des de l’AFA, no hi ha constància oficial.
També d’una gran antiguitat és el mòdul prefabricat de l’Institut Nicolau Copèrnic, habilitat des de fa 15 anys. En aquest centre també han optat per ubicar alguns grups de quart de l’ESO al seu mòdul.
Sala i Badrinas, la gran oblidada
Pensar en Terrassa i els barracons, malauradament, és relacionar-ho amb l’Escola Sala i Badrinas, centre que és íntegrament en 8 mòduls i espera la construcció del seu edifici escolar des de fa 14 anys. Infantil i primària són les edats que s’escolaritzen en els mòduls, i la secundària està ubicada dins de l’Escola Auró, a poc menys d’un quilòmetre creuant Vallparadís, i on també hi ha un mòdul, en aquest cas pel seu ús com a laboratori. Una separació de centres que logísticament és molt complicada per mestres, conserge, directora i pares perquè han d’anar constantment amunt i avall.
Sala i Badrinas ha patit endarreriment rere endarreriment per la construcció del seu nou edifici. De fet, a l’última reunió oficial entre l’Escola, l’Ajuntament i el Departament d’Educació duta a terme l’estiu passat, es va comunicar un nou endarreriment per aquesta construcció i que l’obra estaria llesta per la primavera del 2028, pensant en entrar-hi pel curs 2028/29. Es preveia el setembre d’aquest 2025 per redactar i presentar el projecte definitiu d’edifici, però encara no s’ha presentat l’avantprojecte i, per tant, seran 12 mesos des de la presentació de l’avantprojecte. La presentació d’aquest avantprojecte està plantejada per aquest mateix dimecres, 5 de febrer. Des de l’AFA de Sala i Badrinas són cautelosos i agafen amb pinces aquesta data del 2028, ja que després de cada endarreriment, els costa de creure.
Solar on està prevista la construcció del nou edifici de l’Escola Sala i Badrinas / Nebridi Aróztegui
Pel que fa als mòduls prefabricats, hi ha una sensació de resignació. Els nens sempre han viscut en aquests barracons, i han crescut amb aquest dia a dia. Emily Burgos, presidenta de l’AFA de Sala i Badrinas, explica que “Els meus fills veuen un mòdul pel carrer i em diuen: “Mira! Una altra escola”, i els he de dir que no és pas una escola, sinó que és la seva idea que els barracons són escoles. No ha viscut mai una escola amb cara i ulls. Quan arriben a la secundària i trepitgen l’Auró, s’adonen de tot el que no han tingut”.
L’Escola no té un gimnàs en condicions, ni tampoc lloc per dur a terme activitats extraescolars en condicions. Per fer educació física, de tant en tant van a les pistes de Can Jofresa, però és una pèrdua de temps entre anar i tornar, fet pel qual impedeix que es faci sovint. Anteriorment, s’havien fet servir les pistes de l’INS Santa Eulàlia. Tampoc hi ha espai per l’AFA, cosa que impossibilita projectes com els programes de fruita i llet, perquè no hi ha lloc on dipositar els productes.
Es respira un ambient de frustració, ja que sempre han rebut promeses de 4 anys en 4 anys, però fins ara, han acabat en res. Els nens que van començar I3 (aleshores P3) fa 14 anys, es van graduar aquest estiu de secundària i ja són fora de l’escola. Sense haver-ne vist el nou edifici. El mateix que passarà amb les properes promocions almenys fins als que han començat primer d’ESO enguany. “És molt frustrant que des de la política se’ns diguin que estiguem tranquils, que l’edifici estarà en algun moment o altre, però que no se n’adonin que no és un equipament del qual es pot gaudir en qualsevol moment; parlem de nois i noies que entren i surten dels barracons i es graduen sense haver trepitjat un edifici escolar. Les famílies que van començar aquesta lluita fa 14 anys, estan totalment resignades”, apunta Emily Burgos.
Tot i la situació, les famílies estan encantades amb el projecte educatiu de l’Escola Sala i Badrinas, admet Emily Burgos, dient que “és un projecte molt bo del qual n’estem tots orgullosos, i pel qual hi hem dipositat la nostra confiança en l’escola. No ens en penedim d’on tenim els nostres fills estudiant. Ara bé, hi ha mancances que no podem obviar”.
