L’obra reflexiona en clau d’humor sobre com les relacions íntimes evolucionen en una parella al llarg de 50 anys.
Bé, avui en dia costa pensar en una parella que arribi a estar 50 anys junts, ja que ens estabilitzem molt més tard (i no amb l’amor dels 18 anys) i ens separem molt més. Cert. Però vaja, jo ho veig com el que els passa als meus pares, que porten 50 anys junts… No, 60! I han tingut desavinences, evidentment. De petit, jo veia com els plats volaven per l’aire, a casa meva. Però saps què? Que cada matí ell li fa un suc de taronja i ell li prepara l’entrepanet.
Una de les trames de l’obra és el sexe (o la manca). Pot ser que, socialment, donem al sexe una importància excessiva? El sexe sempre està allà. Però és que pots voler tenir molt de sexe, que després el que vols és tenir companyia. Amb la meva companya portem tres mesos sense tenir sexe i no passa res. L’altre dia estàvem que ella em cercava… I jo li vaig dir: “I si ho fem demà?”. Doncs em va venir a dir que si ja no m’agradava… Dues hores de renyada! Curiosament, resulta que a l’obra hi ha un moment similar, en el què ella li diu a ell: “Per què prefereixes llegir i no pas venir amb mi al llit?”.
Podria ser que vivim temps hiperaccelerats, també en les relacions sexo-afectives… Som sis germans. I l’amor dels nostres pares és un referent pels sis. Però clar: ara tot és tan ràpid… Quan una cosa va malament, ho deixem. I apa! Mira: ara estic escrivint el meu segon llibre. I preparant-lo, vaig llegir un text de l’Antonio Banderas, que deia que en una parella, a partir dels 5 anys se’n va la passió, d’acord… Però llavors comença el millor: l’amor.
Igual tenim una mirada edadista, quan pensem en el sexe de la gent gran o la tercera edat? Tot i que tinc la veu d’”Spiderman”… I “un gran poder comporta una gran responsabilitat”… També t’he de dir que sóc “Taraman”! Tinc totes les tares possibles. Soc dislèxic, ruc, i no sé què vol dir “edadisme”.
Roger Pera i Lali Barenys, durant l’obra
Suposo que voldria dir la mirada estereotipada que tenim envers els avis… Amb 80 anys vols seguir fent sexe, vols continuar seduint… Però mira, en un altre moment de l’obra es comenta (en una frase maca, però molt puta) la paradoxa que quan més grans ens fem, els homes van a millor (madur interessant, sexi) mentre que les dones van a pitjor (s’ha tornat vella). I probablement sigui a l’inrevés! Mira Al Pacino: D’acord, és molt atractiu… Però Meril Streep també! I sense retoc! Amb la pell turgent. Estic en un punt de la vida que prefereixo gent sense retoc estètic ni res. La mare, que té 76 anys, és la dona més maca del món! I no ho dic pas perquè sigui la meva mare, de veritat!
Per cert, et dirigeix una terrassenca, Maria Clausó. Cert! El text de l’Ever Blanchet és molt bo, però la direcció de la Maria Clausó ha sigut clau. Com que fa dansa, treballa molt amb el cos. I ens va canviant, amb els anys, a cada escena… Bé, i de la Lali Barenys, que dir: feia anys que volíem treballar junts… I per fi ho hem aconseguit!
Fa dos anys publicaves “Èxit, on tot comença”, reflexionant sobre la teva superació de la drogodependència. Quina mirada et queda? “Èxit” segueix tenint recorregut. La veritat és que va ser un èxit (no dic de vendes, tot i que potser) sinó perquè estic molt content del resultat, en el que parlo de fets íntims i que em va servir molt. I també ha derivat en “Èxit, el musical de la meva vida”, com a espectacle. A més a més, de manera relacionada, segueixo fent xerrades a les escoles. No amb Power Point, com fan els Mossos d’Esquadra (bé, que ho fan molt bé), sinó des del cor. Ah! I com comentava abans, ara estic preparant el segon llibre, un altre cop amb l’editorial Angle.
I a nivell actoral, podem tafanejar? Què tens entre mans? Doncs mira, una primícia: estem preparant una sèrie documental: “Els pera amb sidecar”. Tindrem un sidecar en un garatge i anirem de ruta, per Catalunya i per Espanya. Ell anirà assegut (i ben abrigat, que sempre té fred!), mentre que jo aniré conduint, despitregat! Estem molt il·lusionats. Bé, ell de fet, telefona cada setmana per veure quan comencem el rodatge. Ja saps que els tempos de les produccions i de la televisió són bastant lents.
