Eloy Calvo (Terrassa, 1986), ha rebut una bona quantitat de missatges des de l’anunci que estrenarà “La furgo” a Barcelona.
Bé, de la presentació del Festival, queda el titular que Richard Gere ve a Barcelona i el subtítol que l’Eloy Calvo estrena “pel·li”! Realment ha estat una conjunció còsmica que mai no havia previst! És una anècdota molt divertida! Però és la gràcia de participar en un festival, que de vegades passen coses així. No crec ni que el vegi, al Richard Gere!
Com és el BCN Film Fest? Estic content de participar-hi, perquè és un festival que està agafant cada vegada més nom. Ho parlava amb el guionista, Ramon Pardinas: té tot el sentit que s’estreni aquí, perquè un film que explica la història d’un home que viu en una furgoneta a Barcelona. I és una adaptació d’un còmic, per un festival que va néixer al voltant de la diada de Sant Jordi. Entre cometes, juguem a casa.
Quan creus que la podrem veure en cinemes comercials? Ni idea. No tenim distribuïdora confirmada, encara. Però això és una situació normal un cop acabat. Ara la buscarem. Participar en festivals dona peu que les “distris” s’interessin per tu. Esperem que s’estreni a cinemes durant el 2025.
Per cert, viure en una “furgo”, com la teva pel·lícula… Ja està passant a Palma i Eivissa, per mor de l’emergència habitacional! És que la pel·lícula ve del còmic del 2018; i el còmic, de la crisi econòmica del 2008. Des de llavors, no ha fet més que evidenciar-se que l’habitatge és una problemàtica social. I m’interessa parlar-ne. I amb un personatge en mans del Pol López ho fa entranyable.
El terrassenc Eloy Calvo estrenarà “La furgo” a la Secció Oficial del BCN Film Fest
I molt barceloní, el Pol López! Com arriba al projecte? Va aparèixer en un estadi molt inicial. I va ser una decisió gairebé unànime. Quan vols fer una pel·lícula, d’alguna forma la somnies. Vas somiant qui pot ser, l’actor. I somniant, somniant, no et poses limitacions. Però no pensàvem en coses absurdes, sinó en un desig que ràpidament va cristal·litzar. Fins i tot vam gravar amb el Pol un “teaser” (com un tràiler petitó), molt abans del rodatge, perquè volíem mostrar com podia quedar, ja que també barrejàvem amb escenes d’animació.
L’animació… És el teu vessant dibuixant, igual que has fet l’“storyboard” d’“Eva”, per exemple? Potser va ser de forma inconscient, però ara ho racionalitzo i veig que sí. A més, veníem d’un còmic, amb escenes difícils de representar amb imatges reals. I l’animació ens permetia mostrar el que mon interior del protagonista, el que sent. I fer-ho d’una manera molt gràfica i que dona un punt diferencial al film.
També ha estat rodat en part al Parc Audiovisual, a Terrassa! La major part està rodada en localitzacions de Barcelona. Però no en la més típica i tòpica. No pas barris turístics, sinó barris més populars (que no per això necessàriament perifèrics), sinó amb vida de barri. I llavors, vam rodar un dia al plató del Parc Audiovisual. Vam introduir la furgoneta al plató, i vam rodar escenes interiors de la furgoneta; ja que jugàvem a nivell lumínic, amb escenes de dia i de nit. Un dia de rodatge en 19 dies, al final també és un percentatge alt.
Com ha acabat el teu anterior, projecte, el documental “Carretera a Gusen”, de 2023? Doncs ara justament estem tancant un tour per Àustria. I la “pel·li” es projectarà a pobles al voltant de Mauthausen. Ja ho hem parlat amb l’Àlex (el terrassenc que és el protagonista real del documental), que serà molt emocionant. Allà van assassinar el seu avi. I és incert com ho rebrà el públic allà, no pas el català. El documental està tenint vida més enllà dels instituts i cicles de memòria històrica on s’ha projectat,
Per cert, has col·laborat amb Caye Casas i Geoffrey Cowper. També tenim Albert Pintó… Quina fornada de cineastes egarencs! La veritat és que sí. I a més, amb mirades mot, diferents. De broma, diem “L’escola de Terrassa”. Ens coneixem de fa molt, hem coincidit al llarg del temps, alhora que cadascú va tirant el seu camí (perquè el món del cine és molt complicat). I quan veus els projectes dels altres, et motiva molt. Això és un esforç de corredor de fons, perquè acostumem a tenir més negatives que no pas projectes que finalment veuen la llum.
