“Aquest niu acabarà trencant les branques i desplomant-se. Si atrapa algú a sota…”, comentava just aquest dijous un avi que acompanyava al seu net a l’escola Pere Viver. Assenyalava un arbre de brancatge esquelètic que deixava al descobert un enorme niu de cotorres a la carretera de Matadepera; una bigarrada estructura amb centenars de branques enfilades entre si i amb desenes de quilos de pes. Hi ha nius que poden pesar 100 quilos, amb el consegüent perill de seguretat que això comporta. Aquest és un dels inconvenients de la proliferació, a Terrassa i altres localitats catalanes, d’una espècie exòtica i invasora que duplica la seva població cada vuit o nou anys i que a Terrassa podria superar els 600 individus. segons els càlculs de reproducció des de l’últim cens conegut, del 2015. Analizem el problema de les cotorres a Terrassa.
Hi ha queixes a molts indrets. A l’avinguda de Béjar, per exemple. La presència de la cotorra argentina (o grisa) en els àmbits urbans constitueix un problema. En realitat, el problema és el seu creixement exponencial, però resulta que l’expressió “creixement exponencial” està directament relacionada amb les característiques d’aquests animals a casa nostra.
Dir “cotorra” és dir “expansió poblacional” d’aquesta espècie, la cotorreta de pit gris o Myiopsitta monachus, que s’ha estès per Catalunya des del litoral en les últimes dècades i contra la qual el mètode més efectiu de control és l’eliminació física d’individus a trets de carabina, segons defensen experts com el doctor Joan Carles Senar, cap de recerca al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Ell mateix va assistir a l’aplicació d’aquest procediment a Saragossa, amb un resultat espectacular: de 2.000 ocells “a pràcticament zero en dos anys”.
Els nius poden tenir un pes de 100 quilos / NEBRIDI ARÓZTEGUI
L’obstacle per a mesures com la descrita el representen determinades actituds animalistes amb fonaments erronis, indica Senar al Diari de Terrassa: “Amb aquest mètode, aplicat per especialistes, l’ocell no pateix. És un procediment ètic, i el més efectiu”. Però poques administracions volen posar-li cascavell al gat. L’Ajuntament de Terrassa no parla de carabines, però admet que l’únic mètode eficaç de control i reducció de la població de cotorres “és la captura d’exemplars adults amb un salabre sobre el niu o bé amb altres mètodes de captura”, però a continuació deixa clar que aquest sistema “no es considera aplicable a la nostra ciutat per criteris de benestar animal”. Segons Senar, l’ús de salabres constitueix “un altre bon mètode de control, i no tan mal vist”. Eliminar individus és “el doble d’efectiu que eliminar reproducció”, reitera l’investigador.
Com es fa a Terrassa
Què fa l’Ajuntament amb aquestes aus urbanes? A Terrassa s’utilitza un mètode de control específic des de l’any 2015, “que inclou actuacions periòdiques de caràcter estacional i altres actuacions de caràcter puntual”, en funció de les necessitats detectades. El sistema consisteix en la retirada de nius a la primavera, prioritzant-ne aquells que presentin risc de caiguda a l’espai públic “o bé que provoquin molèsties per proximitat als habitatges o als parcs infantils”.
Molts nius són multicamerals. En 12 mesos, entre juny del 2021 i juny del 2022, per exemple, es van retirar 83 nius en diversos punts de Terrassa. L’any 2018 es van tractar 137 nius i es van retirar 578 ous i 283 polls. L’abril del 2024 es van dur a terme a la ciutat cinc jornades de treball per treure nius dels arbres. A banda de les tasques periòdiques, estacionals, durant la resta de l’any “es retiren els nius de cotorra amb risc de caiguda imminent, en col·laboració amb els serveis de manteniment de l’arbrat”, apunta el consistori.
Desmuntar nius, però, “només evita el seu creixement, però res més”, diu el professor Senar. Aquest sistema no serveix per reduir la població de cotorres, “perquè el 50% d’aquestes aus tornen a fer el niu al mateix lloc i la resta es dispersa, per la qual cosa es trasllada d’àmbit el problema”. L’Ajuntament de Sabadell afirma que està duent a terme un estudi “per conèixer l’estat de la qüestió a la ciutat i valorar accions”.
Dura competidora
La cotorra és una espècie invasora amb unes característiques especials que la converteixen en una competidora “deslleial” respecte a les espècies autòctones, que es veuen obligades a desplaçar-se i a perdre menjar i llocs de cria. La seva taxa reproductiva és altíssima. “A Catalunya tenen el doble de polls que a la seva zona originària a Sud-amèrica. Aquí tenen molt més èxit, fan molts més nius. No es veuen controlades per depredadors com les sarigues o les serps”, assenyala Senar abans d’apuntar altres factors que afavoreixen l’extensió de l’espècie en la nostra zona, “on en el seu primer any de vida ja es reprodueixen, mentre que a Sud-amèrica ho fan en la segona primavera”.
A l’àrea original, la productivitat de polls per niu és d’1,6. A l’àrea envaïda, de 3,3. El percentatge d’exemplars juvenils reproduïnt-se, d’1% i 50%, respectivament. La proporció de segones postes, del 15% i el 56%. El potencial reproductor a Terrassa i localitats similars és molt més alt, tret diferencial que se suma a un altre factor en estudi: la cotorra és aquí molt resistent a determinades malalties que en altres llocs assoten les colònies d’aquests ocells. Segons l’investigador, al 30% dels exemplars els piquen mosquits, però rares vegades desenvolupen la malària aviària que la merla o la mallerenga, per exemple, sí que sofreixen. I el 30% per cent de les cotorres es contagien del virus de Newcastle, “però no moren d’aquesta malaltia”.
/ NEBRIDI ARÓZTEGUI
Aquí, doncs, s’han fet fortes. Aquí formen colònies “molt nombroses i acostumen a fer nius de grans dimensions a l’arbrat de la ciutat, sobretot a les palmeres i als cedres, entre d’altres, a banda de fanals i estructures de gran alçada”, informa el servei municipal de Medi Ambient. Els arbres, sobretot els més propers, són exhaurits. Aquí “provoquen danys mediambientals, socials i econòmics a l’entorn urbà” i “són un problema de salut pública, ja que són portadores i transmissores de malalties a les persones”, sense deixar de banda el perill de nius que, com afegeix Senar, són comunals, poden contenir 10.000 branques i creixen i creixen.
“Un parell de cotorres poden resultar simpàtiques, però milers de cotorres són un problema”, indica un estudi sobre aquesta espècie realitzat per Joan Carles Senar, Michael Conroy i Tomás Montalvo.
Problemes i sense mètode estàndard
Els principals problemes provocats per la plaga són els sorolls, la brutícia, la insalubritat, la transmissió de malalties, la inseguretat dels nius i la pèrdua de vegetació. La cotorra està inclosa en el catàleg d’espècies invasores i és objecte de limitacions. L’administració pública ha de marcar objectius pel seu control, però no n’hi ha mètode estandaritzat. La Generalitat prepara un pla de control de la Myiopsitta monachus a Catalunya.
Pròrroga de l’adjudicació
L’Ajuntament de Terrassa ha prorrogat per un any el servei de control de la població de cotorres de pit gris “mitjançant la retirada d’ous i polls en època de posta i la retirada de nius”. L ‘import de l’ampliació del contracte a l’empresa adjudicatària, Solucions Orientades al Medi Ambient (SOMA) SL, per al 2025 és de 4.719 euros que corren a càrrec del pressupost municipal d’enguany. SOMA és una empresa catalana especialitzada en control d’aus i mamífers. “Apliquem tècniques respectuoses amb l’entorn i sempre d’acord amb una gestió ètica dels animals capturats”, afirma aquesta societat, que va aconseguir l’adjudicació del servei a Terrassa el 15 de maig del 2023.
Ja porten dècades entre nosaltres
La cotorra argentina i la de Kramer es van introduir a la península ibèrica els anys 70, però no va ser fins la dècada dels 90 que la seva expansió es va iniciar, segons explica el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que ha liderat un estudi internacional sobre aquesta espècie “molt flexible, intel·ligent i capaç de de fers ervir diferents recursos humans per a la seva supervivència”.
Per alliberament deliberat o accidental
Segons el CREAF, la gran majoria de les espècies exòtiques van ser comercialitzades per valor ornamental i introduïdes en el medi natural a través de l’alliberament deliberat o accidental d’individus captius. Les connexions viàries n’han estat un trampolí.
Un terç de l’alimentació és d’origen humà
Una mica més del 30% del menjar consumit per les cotorres és d’origen humà. Reduir el número d’alimentadors podria fer disminuir-ne la població. És un mètode útil, però no suficient, diuen els experts.
Una mitjana d’una queixa al mes
L’any passat, l’Ajuntament de Terrassa va rebre 12 queixes directes relacionades amb les cotorres, sobretot pel soroll. La xifra de reclamacions ciutadanes registrades l’any passat en referència a coloms van ser 72. Les multes per alimentar animals a la via pública poden arribar als 750 euros, segons l’ordenança municipal.
