Després que el Reina Victòria encetés a la tardor el seu cicle de nits de comèdia, ara és el casal La Tafanera (carrer de Sant Gaietà) qui que arrenca un cicle mensual de monòlegs humorístics. Divendres és l’estrena, a partir de les 20 hores (taquilla inversa), en una nit presentada per Eduardo Alfonso i en la que també participaran Sergio Mo, Irene Minovas i Albert Floyd.
La vostra és una de les poquíssimes iniciatives d’Stand Up a Terrassa. Fins ara, semblava que tot estava concentrat a Barcelona, com un fenòmen molt urbà, de l’escena de la capital… Des de la vostra experiència, ho veieu així? O cada cop hi ha més nits de comèdia a les comarques? Durant molts anys, l’escena de l’stand-up a Catalunya ha estat gairebé exclusiva de Barcelona, on es concentren la majoria de locals especialitzats i programacions regulars. No obstant això, en els darrers temps s’han multiplicat les iniciatives per descentralitzar la comèdia i portar-la a altres ciutats i comarques. Projectes independents i promotors com InfoLols o com el nostre, Massa Comedy, han ajudat a crear circuits alternatius, permetent que l’stand-up es consolidi més enllà de la capital. Per la nostra part, estem molt contents de poder obrir un nou espai de comèdia a Terrassa de la mà de la Tafanera.
He vist que coincidiu amb el còmic terrassenc Òscar Andreu. Quina impressió es té dela ciutat en el circuit català? La percepció de Terrassa com a plaça per a l’stand-up ha evolucionat amb el temps. Anys enrere, potser existia la idea que actuar fora de Barcelona exigia una adaptació del material o de l’estil d’humor a un públic menys acostumat a aquest format. Tanmateix, la creixent presència d’artistes i esdeveniments dedicats a la comèdia ha trencat aquesta barrera, demostrant que el públic terrassenc també té interès en aquest tipus d’espectacles. De fet, amb l’Oscar Andreu tenim un show demà dissabte 1 de febrer al Rouge Cocktail Club en un nou cicle de comèdia en petit format que posem en marxa des de Massa Comedy, també ambla Raquel Hervás, el David Arnau i el Sergi Mo.
Es pot viure de fer humor? Heu encadenat feines precàries en el passat… O fins i tot encara heu de combinar diverses feines? Dedicar-se plenament a la comèdia és un repte i, tot i que és possible, no és un camí senzill. La majoria dels còmics han combinat l’stand-up amb altres feines fins a poder fer el salt a una dedicació més plena. Tot i això, en els darrers anys s’està generant una petita indústria que, a poc a poc, facilita la professionalització i permet que cada vegada més còmics es dediquin exclusivament a l’humor.
Podríem dir, per contra, que l’èxit de David Broncano i Marc Giró demostra l’interès de la societat per consumir humor? L’èxit de figures com David Broncano o Marc Giró demostra que la comèdia continua tenint un paper rellevant en l’entreteniment contemporani. L’humor ha estat sempre una peça fonamental de la cultura popular, però la seva forma i estil evolucionen amb el temps. La clau és trobar un equilibri entre el que el públic vol i el que els creadors poden oferir, sense deixar de banda la innovació i el risc, factors imprescindibles per mantenir l’interès a llarg termini.
Què significa l’Stand Up que fareu a La Tafanera? Un monòleg tancat? Sparring de nous textos? L’objectiu de la nit a Terrassa és oferir un espectacle amb textos treballats i tancats, que els artistes ja han rodat en diferents escenaris. No obstant això, la naturalesa de l’stand-up permet sempre un cert marge per a la improvisació i la incorporació de material nou. Cada show és únic, i l’intercanvi d’energia amb el públic pot marcar la diferència en cada actuació. A més, l’ambient de la Tafanera sempre és bo per donar peu a moments improvisats i de jugar amb el públic.
Com és la relació amb el públic, quan actueu en un moment d’oci, amb cerveses i potser converses en veu alta? Preferiu actuar a teatres? L’ambient en què es desenvolupa un espectacle de comèdia pot ser molt divers, des de petits teatres fins a bars amb un públic més distès. Tot i que l’escenari ideal dependrà de molts factors, els còmics coincideixen que si el públic entén el tipus d’espectacle al qual assisteix i se suma al joc, qualsevol espai pot ser favorable. De fet, l’entorn d’un bar pot donar un punt d’informalitat que afavoreixi la connexió amb el públic, gairebé com si es tractés d’una conversa unidireccional.
