Terrassa suma deu homenatges més als egarencs víctimes de deportació als camps nazis. Deu llambordes Stolpersteine que s’instal·laran aquest 2025 a terra, davant els domicilis de les víctimes a la ciutat, i que des d’aquest matí s’exposen a la Casa Alegre de Sagrera. La mostra, que romandrà oberta al públic fins al dia 5 de març, pretén acostar a la ciutadania les identitats i les històries dels homes i dones que van lluitar per les llibertats i que van patir l’horror de l’Holocaust. Les deu noves Stolpersteine se sumaran a les 22 ja instal·lades a la ciutat.
Andrés Egea Díaz, Arturo Arnau Monleón, Enric Pallarols Guiteras, Josep Guàrdia Bonet, Josep Marcos Salesa, Juan Clares Pérez, Manuel Salas Sender, Martín Mur Escanilla, Salvador Folch Sans i José Lao Cañabate són els noms dels deportats que tindran una nova llamborda.
Les noves llambordes Stolpersteine, amb el nom i les històries de deu deportats egarencs- romandran exposades a la Casa Alegre de Sagrera fins el dis 5 de març / Nebridi Aróztegui
“La majoria tenien una característica comuna”, ha comentat Joan Manuel Calvo, president d’Amical de Mauthausen, que ha presentat l’exposició en companyia de la regidora de Memòria Democràtica, Montse Caupena. “Eren classe treballadora, lluitadors antifranquistes a la Guerra Civil que van patir l’exili”. Un cop a França, molts d’ells van ser deportats als camps de treball o d’extermini. Només tres de les deu víctimes homenatjades aquest 2025 van ser alliberades.
Les Stolpersteine tenen la peculiaritat que hi figura la ressenya “exiliats“. “S’ha volgut distingir els republicans espanyols de les víctimes jueves, afegint la referència a l’exili a la de deportats, que figura a totes les llambordes”.
Fa quatre anys que Terrassa participa de la iniciativa internacional d’identificar, recuperar la història i homenatjar les víctimes de la deportació nazi amb la instal·lació de llambordes Stolpersteine davant la façana dels seus domicilis. Una tasca ingent de recuperació de la memòria en la que hi col·laboren Amical de Mauthausen, el Memorial Democràtic, l’Arxiu Històric de Terrassa i les famílies.
La ciutat de Terrassa “ha rebut molt bé aquesta iniciativa”, ha explicat la regidora Montse Caupena, que ha recordat la importància de reflexionar sobre les conseqüències de les dictadures, de l’odi al diferent i la xenofòbia. “Estem fent memòria, coincidint amb el 80 aniversari de l’alliberament de Mauthausen, i coneixent una enquesta molt preocupant en la que més de la meitat dels joves britànics estarien a favor d’una dictadura. Ens hem de felicitar – ha afegit-, de què a Terrassa cada institut estudia un cas i els alumnes col·loquen la llamborda”.
