Les mesures de seguretat viària que requereixin una actuació immediata, sense gran inversió, han d’implantar-se en un o dos mesos com a màxim. Les que requereixin projectes de major abast, en 18 mesos com a molt. Aquests són dos dels punts principals de la proposta de resolució que ERC i PSC portaran conjuntament al ple municipal de Terrassa d’aquest divendres i que totes dues formacions negocien amb el govern local abans de la sessió plenària. Esquerra i els socialistes demanen incorporar punts negres del trànsit al Pla Local de Seguretat Viari.
ERC ha exposat la moció aquest dimecres davant els mitjans de comunicació. El regidor republicà Pep Forn ha subratllat que la proposta de resolució busca “minimitzar riscos i perillositat” per baixar la sinistralitat en punts conflictius “que cal detectar, i que són canviants”. ERC advoca per “anar més enllà” dels terminis de vigència del pla local (fins al 2026) per revisar-lo de manera permanent, sumant-ne trams de conflicte, especialment els perillosos per als vianants.
Accios preventives
Aquests punts, segons ha destacat Forn, “han de comptar amb una senyalització correcta” i l’Ajuntament ha d’emprendre accions preventives, des de la disminució de carrils a la pintura excepcional, passant per la instal·lació de radars pedagògics, l’augment de controls o la col·locació de passos elevats. Els republicans incideixen en què l’administració municipal “ha de ser el màxim de diligent”, per la qual cosa les mesures d’implantació fàcil s’han de dur a terme “en un o dos mesos” i les que necessitin projecte, com a molt en 18 mesos.
Aquests punts, segons ha destacat Forn, “han de comptar amb una senyalització correcta” i l’Ajuntament ha d’emprendre accions preventives, des de la disminució de carrils a la pintura excepcional, passant per la instal·lació de radars pedagògics, l’augment de controls o la col·locació de passos elevats
Per descomptat, els atropellaments en la intersecció de l’avinguda de Josep Tarradellas amb el carrer de Balmes, que han redoblat la petició veïnal d’un semàfor, influeixen en la decisió de sol·licitar mesures, “perquè hem d’estar atents a tot el que passa a la ciutat i ser sensibles a les demandes veïnals”, ha apuntat ERC. Però exemples de punts conflictius n’hi ha molts. Un d’ells: “A la plaça de Mossèn Jacint Verdaguer molts conductors de vehicles no respecten la prioritat dels vianants“, ha apuntat el regidor d’Esquerra abans de concloure: “No cal que hi hagi accident. Un ensurt ja és un incident”.
Memòria històrica
ERC ha exposat les seves propostes al parc dels Catalans, al costat de la placa de commemoració de la “Manifestació de les pedres”, de 1967. L’elecció del lloc no era fútil, perquè els republicans defensen també una moció perquè l’Ajuntament faci un homenatge a les víctimes del franquisme enguany, quan es compleix mig segle de la mort de Francisco Franco.
“L’Ajuntament encara deu a les víctimes un acte de recuperació de la memòria“, ha assenyalat la regidora Ona Martínez. La mort del dictador el novembre de 1975 “va agreujar la crisi d’un règim ja afeblit per les lluites socials, com la manifestació de les pedres aquí a Terrassa, i pel context internacional, però no va morir amb Franco. En 1979 encara hi havia regidors imposats pel règim”, ha afegit Martínez.
A Terrassa s’han fet passes importants, un dels quals en el mandat anterior, amb un llistat detallat de represaliats, “però ens queden deures per fer”. Un d’ells: organitzar per a novembre pròxim l’homenatge a les víctimes en un acte institucional. Un altre: “Fer efectiva la retirada de totes les distincions honorífiques atorgades per un règim il·legal i il·legítim”.
La relació de “deures” inclou “aprofundir en la recerca sobre les víctimes terrassencs, sobretot els exiliats i els afusellats“, ha indicat la regidora, que ha volgut destacar el treball del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa en aquest camp. Fomentar projectes educatius sobre el franquisme i museïtzar-ne un espai significatiu a la ciutat són altres dels plantejaments de la proposta.
