Joan Carles Folia, Coach Advance Life
En més d’una ocasió hem sentit la frase “a més d’intel·ligent, cal ser llest per prosperar en aquesta vida”. Altres vegades ens haurà passat que haurem fet servir les paraules “llest” i “intel·ligent” com si fossin sinònimes, però en realitat no ho són.
No es tracta d’un subtil matís entre les seves definicions, sinó que la cosa va molt més enllà. Ser llest i ser intel·ligent són formes de ser molt diferents, tant, que l’única cosa que semblen compartir és que ambdues es relacionen, d’una manera o l’altra, amb aspectes cognitius. La intel·ligència és quelcom mesurable, sovint des de la perspectiva del quocient intel·lectual podem establir que estar per sobre de la mitjana de 130 podria significar que estem davant d’algú realment intel·ligent i que aquest algú té gran capacitat per a l’estudi, la comprensió i la gestió de la informació. En les últimes dècades també hem assistit a la confirmació de diferents tipus d’intel·ligències vinculades a les emocions i els comportaments fent una mica d’ombra a la cognició absoluta i pura, i ja no posem el focus a creure que ser intel·ligent només es concreta en persones erudites del saber. Ara parlem dels diferents talents que qualsevol de nosaltres pot tenir i que cal descobrir i potenciar en un mateix.
Més enllà d’aquestes característiques dels éssers humans relacionades amb el seu nivell d’intel·ligència o intel·ligències, totes elles bastant irreversibles en favor i en contra, ser llest és quelcom que podem vincular a una manera de passar per la vida, a un tipus de personalitat que descansa al damunt de la intuïció, l’adaptació i l’astúcia. Els llestos i les llestes són gent sagaç i espavilada, preparada per encaixar i improvisar davant les circumstàncies de la vida. Tenen moltes estratègies i habilitats en relacionar-se i comunicar-se i aprofiten la seva perspicàcia per acabar sortejant qualsevol atzucac. No podem utilitzar aquests dos mots com a sinònims perquè hi ha diferència molt substancial entre l’un i l’altre, a més, hi ha la circumstància curiosa que aquells que són molt intel·ligents no acostumen a ser llestos i viceversa.
Ara convido tothom a fer l’exercici de fer dues llistes de manera silenciosa i reflexiva en el cervell. A la primera situeu les persones que coneixeu i que penseu són intel·ligents i a la segona aquelles que penseu que són llestes i després intenteu fer un grup del mig en què posareu les que són intel·ligents i llestes a l’hora, a veure quantes n’hi poseu.
És cert que també coneixem homes i dones que poden tenir els dos vessants, és a dir, que siguin intel·ligents i llestos o llestes, però no és gaire habitual poder trobar ambdues característiques agafades de la mà en una sola persona. I ara penseu en vosaltres i en quina de les dues versions us situeu. Sou intel·ligents o bé sou llestos/llestes? O potser les dues coses?
Per acabar, i també per tranquil·litzar-vos, us diré que tampoc cal que us escalfeu gaire el cap perquè del que es tracta realment és trobar-nos còmodes i acceptar allò que som, més enllà de les valoracions que des d’un lloc o altre pugueu fer, i també us diré que en un pròxim article podrem fer la comparativa entre ser despert o ser un babau i potser ens adonarem que ser ximple no està tan malament, us ho diu un que ho és del tot.
