El Vapor Ros, ubicat entre els carrers del Portal Nou, l’Església i el Racó, és l’últim complex industrial intacte al centre de Terrassa. El propietari el va deixar en herència a la Generalitat, que el passat 16 de gener va tancar amb l’Ajuntament una expropiació forçosa. L’antic conjunt fabril, construït a mitjans del segle XX i reformat l’any 1907 per l’arquitecte Lluís Muncunill, té una superfície d’uns 6000 metres quadrats. Tot i que l’Ajuntament encara no ha donat detalls sobre el futur d’aquest nou espai urbà, els terrassencs somien amb les seves prometedores possibilitats.
Dani Jorquera, gerent de Prodis
“Un punt de trobada per a tots els terrassencs i terrassenques”
“El Vapor Ros pot esdevenir un punt de trobada per a tots els terrassencs i terrassenques, recuperant el patrimoni i fent-lo lluir. Cultura, restauració, diversitat. Esperem que l’Ajuntament faci el mateix que va fer al Vapor de Prodis i convertir-lo en un veritable motor de cohesió social”.
Teresa Casals, exregidora i tresorera de l’Ateneu
“Un espai per a joves artistes i per a la gent gran”
“Al Vapor Ros hi caben moltes coses. Els artistes joves necessiten un espai on treballar, exposar les seves obres i debatre. També estaria bé centralitzar-hi els serveis municipals i socials, i obrir-hi un centre cívic nou per a la gent gran, que cada vegada n’hi ha més a la ciutat”.
Cèlia Ros, exregidora
“Un espai dedicat al jovent i un museu”
“Disposar d’un espai dedicat a la infància i el jovent pot constituir un bon servei públic. La conservació del patrimoni també dona prestigi a una ciutat, com ara amb un equipament museístic de jaciments paleoarqueològics de Cal Guardiola i de l’estació de Vallparadís”.
Carles Llongueras, activista cultural
“Un espai per a activitats comunes de les corals de la ciutat”
“Estic implicat amb les corals de Terrassa. Per tant, apostaria per un espai destinat a les activitats i els projectes comuns de les corals de la ciutat. Sovint ens falta espai i els locals particulars de les corals són petits. Cal una sala gran on fer tallers, concerts, estades i assajos conjunts. L’espai es podria complementar amb altres disciplines, .i s’hi poden crear sinèrgies noves. En definitiva, un lloc de cultiu de creació artística diversa”.
Lluís Rambla, arquitecte
“Un centre de creació artística de tot tipus”
“La idea que em sembla més interessant és la d’un centre de creació artística. Per les grans dimensions de la nau, podria combinar tot tipus de producció cultural amb les arts plàstiques i visuals. Un referent reeixit n’és el recinte Fabra i Coats de Barcelona. Però em preocupa la ingent inversió que cal per condicionar uns espais tan grans i la seva escassa connectivitat amb l’entorn”.
Anna Bertran, presidenta de Creu Roja Terrassa
“Un epicentre de cultura popular i de reunions”
“Jo crec que s’hi podria emfatitzar la cultura popular, amb un epicentre obert a les entitats culturals de Terrassa. N’hi ha moltes a la ciutat. A més, també s’hi podrien habilitar espais on els terrassencs s’hi puguin reunir, com ara un Centre Cívic, per exemple”.
Jon Tugores, arquitecte
“Una figura a l’escenari cultural europeu”
“És una magnífica oportunitat per repensar el model de ciutat. Jo aposto per un futur Vapor Ros com a atractor i lloc de peregrinació cultural, un centre d’intercanvi cultural i històric. Aprofitem-ho per impulsar la marca Terrassa. El nou Vapor ha de figurar a l’escenari cultural europeu”.
Eusebi Cima, empresari
“Un projecte urbanístic amb nous vials i més verd”
“El Vapor Ros és un recinte prou important com perquè s’hi faci una cosa a escala generalista, per a tota la ciutat. Ha de ser un projecte urbanístic a l’alçada d’una ciutat com Terrassa i ha d’esponjar el centre de la ciutat, amb nous vials, espais de lleure i passeig, i més verd”.
Aleix Pons, expresident de l’Arxiu Tobella
“El Centre Cívic del Districte 1 de la ciutat”
“Cal omplir el Vapor Ros, donar-li vida i que estigui obert a la ciutat. S’hi podria obrir el Centre Cívic del Districte 1. Tots els districtes de la ciutat en tenen un menys el districte que té més població de gent gran assentada des de fa temps. Potser ara seria l’oportunitat de fer-ho, a banda, és clar, d’iniciatives culturals, socials i educatives. Potser l’Ajuntament també podrà arribar a acords amb entitats o institucions privades per tirar endavant projectes”.
Litus, músic
“Espais de creació artística, teatral i musical”
“Aquella zona em transporta a una Terrassa màgica, sempre m’ha fascinat. M’hi imagino espais de creació d’arts plàstiques, teatre i música. Un lloc on artistes, que n’hi ha molts i de molt bons a Terrassa, poguessin fer i desfer, i exposar, a banda de fer-hi tallers de teatre i assajar-hi”.
Carles Escudé, arquitecte
“Una oportunitat per reconnectar el centre històric”
“Per la seva ubicació, el Vapor Ros és una gran oportunitat per reconnectar el centre històric amb el nou centre, el Vapor Gran. Cal fer-hi una rehabilitació adequada perquè és un espai de patrimoni històric i arquitectònic protegit. Hi podria haver un projecte cultural que lideri, així com activitats atractives i un espai dedicat a l’arquitecte Lluís Muncunill”.
Cesc Poch, sindicalista
“Espais socials, cogestionats i oberts”
“El Vapor Ros ha d’acollir propostes que es retroalimentin en un espai social i cultural. M’agraden les infraestructures que combinen elements institucionalitzats amb espais socials, cogestionats i oberts, com la Fabra i Coats de Barcelona. La ciutat té molt potencial. L’administració hauria de posar les parets, el wifi i les possibilitats tecnològiques i deixar que hi passin coses”.
Joan Soler, expresident de l’Arxiu Històric de Terrassa
“Una zona cultural i tecnològica, amb espai per a la tranquil·litat”
“Al Vapor Ros podria haver-hi una zona dedicada a la cultura, amb centres d’interpretació, activitats artístiques i espais per a creadors, i una altra destinada a la reflexió sobre les noves tecnologies, amb start-ups i petites empreses. A Terrassa es fa difícil trobar un espai concret en què el món de les noves tecnologies tingui una marca pròpia, a part de l’àmbit de l’escola industrial. A més, el Vapor Ros és un espai amb molt de glamour i personalitat, i novedós per a la ciutadania de Terrassa, perquè molta gent no el coneix. S’ha de cuidar com si fos una joia i evitar que sigui un lloc brut. També ha d’estar ben il·luminat i ser fàcil de transitar, però, sobretot, no ha de perdre la seva calma i tranquil·litat, cosa que a vegades falta a la ciutat”.
