Aquest divendres 24 de gener el mural “Al·legoria del transport”, datat l’any 1904 i obra de Pere Viver, deixarà de decorar durant uns mesos el vestíbul modernista de la seu històrica de l’ESEIAAT de la UPC. El motiu de la restauració són algunes esquerdes que han aparegut durant els darrers mesos i que s’han de reparar per no malmetre la totalitat de l’obra i mantenir-la en perfecte estat de conservació.
En aquest sentit, és la tercera acció de restauració d’aquest mural que la UPC encarrega. La primera va ser l’any 2011, a causa de l’aparició d’humitats producte del temps i de la pols. La segona va tenir lloc l’any 2016, a causa de les obres de reformes de l’edifici històric. Amb tot, ara l’ESEIAAT ha demanat a l’empresa restauradora, BBLASI Conservació i restauració, una intervenció, a fons i exhaustiva, de gran abast, que sigui definitiva i pugui conservar en bones condicions aquesta obra ja icònica del patrimoni terrassenc durant molt de temps. Segons ha planificat l’empresa, el mural tornarà a decorar el vestíbul modernista de l’ESEIAAT el proper mes de juny.
El gran format de l’obra, el sistema de muntatge al bastidor que la suporta, el paper de baixa qualitat sobre el qual està pintada l’al·legoria i la tècnica pictòrica constitueixen els grans reptes d’aquesta acció restauradora. El mural, pintat amb tremp de cola, te unes dimensions d’11 metres de llarg per 2,24 metres d’ample, penja a la paret a una alçada de 4 metres. Per treure el mural de la seva posició original, els tècnics han de muntar una bastida el dijous dia 23 des d’on el descargolaran i el baixaran curosament
Representen tot el procés de la indústria llanera
Els dos murals que decoren el vestíbul de l’Escola Industrial de Terrassa representen tot el procés de la indústria llanera. El que penja de la paret dreta representa el tractament de la matèria primera, la tintura, (amb la seva preparació), la filatura i, finalment, el tissatge, amb la visió de tres esplèndids teleres Jacquard.
El mural de l’esquerra és el que es restaurarà. Representa unes pinzellades de la industrialització que va marcar la manera de treballar a finals del segle XIX i que va canviar la societat en molts aspectes. El més significatiu d’aquest mural és el transport. Viver va pintar, per exemple, un tren de vapor amb el seu canvi d’agulles, un gran buc de vapor i la barcassa que apropava la mercaderia al port. També es pot veure el transport a bast, amb un magnífic cavall que transporta un motor de corrent continua. Finalment, el mural mostra una instal·lació d’uns llums d’arc voltaic. Però tot això no quedaria complert sense la presència a l’obra de les persones que hi treballaven, un testimoni de la seva tasca, de la manera de vestir i del tipus d’oficis auxiliars amb què comptava la indústria d’inicis del segle XX.
Pere Viver i Aymerich
Pere Viver i Aymerich va néixer a Terrassa l’any 1872 i va morir força jove, l’any 1917. La seva família era propietària d’una empresa de pintura decorativa, a on es van formar ell mateix i el seu germà Tomàs (1876-1951), també pintor. Pere Viver va estudiar a la Llotja de Barcelona i va tenir taller propi. A més de la seva dedicació com a pintor, va ser professor a l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa Escola Industrial que va decorar amb els seus murals.
Tant Tomàs com el seu germà Pere van treballar amb Alexandre de Riquer al Cafè Català del raval de Montserrat, a Terrassa. On van introduir elements simbolistes originaris d’Europa. Pere Viver també va decorar la Casa Pere Màrtir Armengol, pintures recuperades per al Museu de Terrassa. Aquest pintor egarenc va rebre el magisteri i la influència de J. Vancells, sobretot a les seves obres paisatgistes. Més endavant rebria les idees d’Alexandre de Riquer, sobretot en la pintura decorativa. Al final de seva trajectòria va acabar realitzant una pintura molt propera a les noves avantguardes.
