L‘Ajuntament de Terrassa ja treballa en la definició dels usos del Vapor Ros un cop restaurat, un projecte que costarà “entre 25 i 30 milions per la rehabilitació i 10 milions per la recuperació de l’espai públic”. Les xifres les ha donat l’alcalde Jordi Ballart aquest dijous, durant l’acte protocol·lari celebrat al complex industrial, on la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, i el mateix Ballart han signat l’acta d’ocupació i pagament de l’expropiació forçosa de la finca.
El Vapor Ros és el darrer complex industrial que es conserva intacte al centre de la ciutat, a l’interior de l’illa delimitada pels carrers del Portal Nou, de l’Església i del Racó. El propietari de la finca la va deixar en herència a la Generalitat, que ha tancat amb l’Ajuntament una expropiació forçosa que es liquida mitjançant una permuta: el municipi passa a ser titular del Vapor Ros i la Generalitat recupera el valor del conjunt –4 milions d’euros–, i passa a ser propietària d’una finca municipal al sector de l’AEG, on construirà més de 200 habitatges públics.
La consellera d’Economia i Finances Alícia Romero i l’alcalde Jordi Ballart, durant la signatura del l’acta d’ocupació i pagament del preu de l’expropiació forçosa del Vapor Ros, aquest matí a una de les naus del conjunt tèxtil / Nebridi Aróztegui
“Aquest és un espai singular de Terrassa – ha dit la consellera Romero al Vapor Ros-. Volem col·laborar amb l’Ajuntament per fer coses útils a la societat i aquest és un exemple”.
La consellera ha admès que l’entrega de patrimonis com el Vapor Ros –11.000 m² d’edificis antics, majoritàriament en desús- “són regals complexos. Per omplir-los calen molts recursos, un repte difícil d’afrontar per part dels ajuntaments. Estenem la mà a l’alcalde perquè ens utilitzi en l’objectiu que el Vapor Ros tingui vida i ànima. Pot comptar amb nosaltres per ajudar a definir” el projecte.
La conselleria estén la mà a Terrassa per col·laborar en la rehabilitació del vapor, un projecte en què s’explorarà la formula publicoprivada per garantir la viabilitat econòmica
L’alcalde Ballart ha celebrat el gest de la consellera, a qui ha agraït la predisposició a col·laborar en la recuperació del vapor. Rehabilitar-lo i omplir-lo d’activitat “no serà possible si no comptem amb socis”. L’alcalde ha apuntat la fórmula de “la col·laboració publicoprivada” per afrontar el finançament del projecte.
Ballart ha desvelat avui algunes de les incògnites que planaven sobre el futur del Vapor Ros com a nou espai urbà. D’entrada ha confirmat que “l’ajuntament no farà fora a ningú”, de manera que els llogaters dels espais actius del vapor continuaran al vapor.
Respecte a les activitats que es desenvoluparan al Vapor Ros, ha anunciat que els serveis tècnics municipals ja treballen en la redacció “d’un pla director d’usos que ens dirà què volem a cada metre quadrat”. De moment, Ballart ha mencionat el Museu d’Art Local que impulsen els artistes de la ciutat, que consideren el Vapor Ros com un lloc “idoni i immillorable”. “Aquesta pot ser una activitat”, ha dit.
L’expropiació del vapor es tanca amb una permuta que permetrà la Generalitat edificar més de 200 pisos públics al sector AEG
Rehabilitar el conjunt dels edificis del vapor i els espais públics “no serà ràpid- ha volgut puntualitzar Ballart-, però serà prioritari”. En paral·lel a la redacció del pla d’usos, l’Ajuntament redactarà un estudi d’accessibilitat el vapor i avaluarà aspectes com el topogràfic, el patrimonial i l’estructural.
Com a referent, l’administració local disposa de l’informe redactat l’any 2017 per l’assessora municipal Itzíar González, que apunta possibles usos per al Vapor Ros. “Volem revisar-lo i actualitzar-lo”, ha dit l’alcalde.
Ballart ha definit com a “històric” l’acord amb la Generalitat per a l’expropiació del darrer vapor inactiu al centre de Terrassa i ha recordat el valor del conjunt, que inclou una nau obra de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill. “Aquest espai conserva l’esperit, la identitat i el paisatge de l’esplendor del tèxtil terrassenc”. La ciutat – ha afegit- de “ha sabut conservar gran part del seu patrimoni” i ha posat com a exemple el MNACTEC i la Masia Freixa, “edificis que eren com el Vapor Ros i avui són joies del patrimoni local”.
