La resiliència, entesa com la capacitat que es té davant un factor de risc o d’una adversitat i sortir-hi enfortit i transformat. Es tracta d’una capacitat fonamental en la salut mental dels adolescents en risc. Així ho demostra l’estudi FRAK (Fomentar la Resiliència en Adolescents en Risc), liderat per Maria Llistosella, referent de Benestar Emocional Comunitari del CAP Can Roca de Terrassa (CST). “El nostre objectiu era crear una intervenció per promocionar, per potenciar la resiliència en aquests adolescents. És important promocionar la resiliència perquè està vinculada amb el benestar mental. És una forma de treballar i millorar el benestar emocional a través d’enfortir aquests factors protectors”, comenta Llistosella.
A la resiliència hi ha diversos corrents per a entendre-la: la resiliència com a tret individual, que poden ser les qualitats personals de cadascú – l’autoestima, les habilitats socials, la comunicació… – i la resiliència com un procés dinàmic, on intervenen els trets individuals de cadascú més el context de risc que pot arribar a influenciar. El reclutament dels participants va començar a nou escoles de Terrassa, Manresa i Barcelona a finals de 2021. En total es van incloure 584 adolescents d’escoles ubicades en barris amb alt risc d’exclusió social. El grup d’intervenció va rebre una formació específica en 6 sessions de 55 minuts distribuïdes al llarg de 6 setmanes. Cada sessió incloïa 5 minuts de mindfulness, seguit de 45 minuts dedicats a temes com la resiliència, autoestima, regulació emocional, habilitats socials, resolució de problemes, recursos comunitaris i suport entre companys.
Els resultats demostren que la intervenció va tenir un efecte positiu significatiu sobre la resiliència dels adolescents, incrementant-la a les 24 setmanes, en comparació amb el grup control que no va fer la intervenció. “Esperàvem que la intervenció fos efectiva just després, i en aquest aspecte no va haver-hi canvis significatius. Normalment, en aquests tipus d’intervencions, sobretot en salut mental, els canvis s’aprecien just després de la intervenció. Nosaltres hem vist que els canvis es produïen 6 mesos després. Es va determinar un factor molt important que és l’autoreflexió, que durant un període de temps més llarg, fa que la resiliència incrementi molt més després”, explica Maria Llistosella. Pel que fa als símptomes depressius, els participants del grup d’intervenció també van experimentar una reducció més gran en comparació amb el grup control. “Des del CST ens agradaria que els i les infermeres ho poguessin fer, però tenen massa càrrega assistencial. Necessitaríem més hores d’infermeria per impulsar aquest projecte i fer que sigui part del currículum de les escoles”, conclou Llistosella.
